Bilal marca, Pau atura
Això, sens dubte, ja és una altra cosa. Jordi López, des que ha arribat, ha sumat dos victòries consecutives, una cosa que no s’havia vist fins ara. Malgrat que no s’ha aconseguit res, les sensacions, ara mateix, són bastant millors. S’ha guanyat dos rivals directes, el Porreres al Camp d’Esports i el Torrent de Seligrat al San Gregorio, que a més és la primera victòria a domicili en tota la temporada, La d’ahir va ser tan treballada com anguniosa. En el primer temps va marcar Bilal i Pau Torres, una vegada més, va ser el salvador amb un parell de mans prodigioses. A la segona meitat, pressionat per un incansable equip local, els lleidatans es van aplegar 45 minuts més l’afegit, en un exercici de resistència que li va sortir a la perfecció, sense que ningú s’escaquegés ni eludís esforç i sacrifici. I la cosa va sortir bé, malgrat la incertesa del marcador i amb un pal salvador en l’afegit de l’afegit. Però bé està el que bé acaba. Encara que, com hem dit, això no s’ha acabat. Segueixen les finals per anar partit a partit. Aquest diumenge (12.30) visita el Camp d’Esports l’Olot, que també està lluitant per no baixar a Tercera RFEF. I un últim detall. Aquesta pilota a la fusta en l’última jugada del partit, que va salvar els mobles als de Jordi López, hauria acabat dins fa un mes amb Gabri García a la banqueta de l’Atlètic Lleida. Això ho escrivim sense acritud, simplement és una qüestió de dinàmiques i de bona o mala sort.
