Pot ser que falti un ‘cinc’?
La contundent derrota encaixada ahir per l’Hiopos Lleida a la pista del València, la més dura de tota la temporada juntament amb la de l’UCAM Múrcia al Barris Nord, no pot amagar la gran temporada que està realitzant l’equip que dirigeix Gerard Encuentra. Finalitzar la primera volta amb vuit victòries, igualant la millor temporada de la història del bàsquet lleidatà a l’ACB, i superant en cinc triomfs l’equip que marca els llocs de descens –el San Pablo Burgos–, és per estar més que satisfets amb el rendiment de l’equip.
La derrota d’ahir cal oblidar-la com més aviat millor, ja que a més es va produir amb un equip minvat per les baixes de Golomán (lesionat) i Ejim (que va estar absent per “problemes personals”, segons el club) i un Krutwig que tampoc va sobrat de físic des de fa algunes setmanes, a banda de les seues evidents limitacions tècniques per a la màxima categoria. Tanmateix, això tampoc pot amagar les deficiències que demostra l’equip.
Després de la marxa del decebedor Zoriks, des del club s’assegurava que la direcció esportiva està buscant un base o un combo capaç de moure millor l’equip i augmentar les anotacions.
Personalment crec que hi ha una altra posició que seria més urgent cobrir i és la de pivot (center, en diuen ara). Aquí sí que tenim un problema, i més si tenim en compte que Golomán arrossega problemes físics, Krutwig està lluny del nivell necessari per a un pivot ACB i Diagne es carrega de faltes personals amb una facilitat sorprenent i realment alarmant, fins al punt que ha estat eliminat en els dos últims partits i en el de València va aconseguir aguantar només 23 minuts en pista, sent l’únic cinc que hi havia en la rotació.
