Sant tornem-hi
La realitat, de vegades, és cruel. En una de les moltes finals que esperen a aquest Atlètic Lleida per evitar el descens, va tornar a sortir creu per als de Jordi López. Derrota al Camp d’Esports davant d’un rival directe com era l’Olot, que es va limitar a aplicar l’“abc” de la categoria: mantenir la porteria a zero, cosa essencial, i tenir fortuna en una de les poques ocasions de les quals es gaudeixen. I així va ser, un mal control, motivat per l’infame estat del terreny de joc, va propiciar el gol visitant. I ja està. Primera derrota del nou tècnic i final a l’esperançadora ratxa d’una doble victòria consecutiva. Una pena perquè havien perdut a la jornada matinal Porreres i Torrent, amb la qual cosa s’hauria pogut obrir bretxa per baix, però no va poder ser. L’equip segueix en descens i a sis punts de la salvació. Sí, més o menys com s’estava abans de la disputa d’aquesta jornada, però amb l’excepció que en queda una menys perquè tot això acabi. Els nous fitxatges, que també necessiten un temps del qual, per desgràcia, no es disposa, no van ser aquesta vegada revulsiu. Aquest desfici és el que espera a l’equip i als aficionats fins al final de l’exercici. I caldrà saber conviure amb això, caminar sobre la corda fluixa sense que fallin les forces ni la voluntat de supervivència. Si això és possible sempre quedarà una opció, començant per la següent visita a l’Olímpic de Terrassa. En cas contrari ja caldrà anar pensant en la pròxima temporada a Tercera.
