El puntet, que no falti

D ins de la vacil·lant etapa d’aquest Atlètic Lleida per la categoria, el desè empat dels lleidatans en 23 jornades, que li permet entrar en l’exclusiu club dels reis de la igualada de Tercera, es produeix la pregunta del milió. Tal com estan les coses, és bo el puntet arrancat al Municipal de Terrassa? Donant per fet que millor un punt que cap, val a reconèixer que l’empat és insuficient, tenint en compte, a més, els resultats de la jornada.

Ara Porreres i Torrent queden ja despenjats, i pràcticament descendits, però la resta de candidats segueixen ajustats, sí, però els de Jordi López estan a sis punts de la salvació i a cinc del play-out que marca el Castelló B, encara que, atenció, amb un partit menys, l’ajornat aquest cap de setmana amb el Barça Atlètic.

Així que tornem a repetir la cançó de cada setmana. La pròxima jornada visita el Camp d’Esports (diumenge, 12.00 hores) un altre rival directíssim, el Barbastre, amb els mateixos punts que els blaus.

I ateses les circumstàncies, a continuar donant-li a la calculadora, perquè no ens agradaria haver d’acollir-nos a aquella demolidora sentència que va formular Mané a Mario Duran al cap de dos setmanes de fitxar per la UE Lleida (ho va fer un 28 de desembre): “Presi –li va dir–, si ens salvem serà perquè hi haurà equips encara pitjors que el nostre.” El Lleida, aquella campanya, va baixar a Segona B. Però la següent va recuperar la Segona A.