SEGRE

Creat:

Actualitzat:

A hir, l’Hiopos Lleida va fer un pas enrere en el seu objectiu principal com a equip modest de la categoria: assegurar la permanència. Aquesta derrota, la setena consecutiva, reflecteix la realitat d’un conjunt sense rumb i molt minvat físicament. La dinàmica dels últims partits ens situa en una posició que comença a ser preocupant.

Encara queden deu jornades, en les quals l’equip s’haurà d’enfrontar a rivals directes per la salvació, però a dia d’avui no es percep una plantilla que surti a la pista amb la intenció de guanyar i competir des de l’inici.

No vull repetir el que ja comentava fa uns mesos sobre la falta d’intensitat inicial, però ara també cal afegir que l’equip tampoc no reacciona en el segon quart. Fa la sensació que els jugadors creuen que reservar les poques energies disponibles per a la segona meitat és suficient per tirar endavant els partits, una cosa que les estadístiques no recolzen en absolut.

No està clar com afrontarà l’Hiopos Lleida aquest tram final. En els últims encontres ha semblat que només es marquen en roig els duels contra rivals directes, mentre que la resta s’afronten com un tràmit. Pot ser que les raons siguin físiques, amb jugadors molt carregats de minuts, però si es presenten oportunitats com la de la setmana passada davant del Joventut no es poden desaprofitar.

És fonamental competir cada partit, no només els clau. A l’ACB no es pot subestimar ningú perquè qualsevol pot donar la sorpresa, especialment en el tram final, quan alguns de ja classificats per al play-off roten les seues plantilles.

La derrota davant del cuer no només atansa a l’equip al descens, sinó que també dona esperances a un rival que semblava desnonat.

tracking