Permanència i punt
L’Hiopos Lleida ha assolit el gran objectiu fixat per a aquesta temporada, la permanència a la Lliga ACB. I ho ha aconseguit a falta de dos jornades per a la conclusió del campionat. El balanç global ha de ser considerat molt positiu per a l’equip de Gerard Encuentra. Però a ningú se li escapa que el que es va veure ahir al Barris Nord va deixar molt mal sabor de boca als aficionats lleidatans, que fins i tot van arribar a xiular els seus jugadors en diferents fases del partit. La primera part davant dels andorrans va ser la pitjor que es recorda al recinte lleidatà. Encaixar 62 punts abans del descans només ha estat superat pels 63 de Lugo en un altre desastrós partit dels d’Encuentra. Ahir es va posar en relleu que quan un equip s’hi juga la vida (l’Andorra) i un altre juga sense tensió i sense motivació (el Lleida), el resultat sol ser el que es va veure al Barris Nord.
I una vegada aconseguida la permanència, cal començar a pensar en la pròxima temporada, en la qual caldrà millorar moltes coses, quant a plantilla. Dirigents i tècnics del club són conscients de les limitacions en què s’ha mogut l’equip en la temporada que finalitza. No es pot aspirar a grans assoliments (més enllà del principal: la permanència) amb una plantilla que ha estat més de mitja temporada sense un director de joc després del fracàs de Zoriks i la poca aportació de Walden. I tampoc no es pot competir sense un joc interior potent per la poca aportació de Golomán (mitja temporada amb problemes físics), amb les contínues eliminacions per faltes de Diagne i amb la irregularitat d’un Krutwig capaç del millor i el pitjor en un partit. Si hi unim la falta d’un tirador, caldrà convenir que la permanència cal celebrar-la com realment es mereix. En gran.
