Diumenge canvien l’hora!
Si vostè té un moment, li recordo aquella frase que tantíssimes vegades ens ha perseguit durant la vida: “Al tanto que diumenge canvien l’hora!” Sempre ho diem en tercera persona, com si hi hagués algun ésser que, de matinada, agafés els rellotges del món i es posés a jugar per provocar aquell altre debat de nivell: a les dues seran les tres o a les tres seran les dues? I ja hi som! Confusió! Desgavell! Caos! Ens faran parar boges, tu!
Crec que des que tinc ús de raó sento a dir que això s’acaba, que no pot ser que anem al revés d’Europa –com si no fóssim Europa i com si no fes lustres que anem al revés, oi?– La cosa és que ara, el govern espanyol ja ha dit que l’any 2027 s’ha d’acabar aquesta comèdia i Europa, la que ens renya, ens ensenya i ens subvenciona, ha respost que, certament, ja està bé la broma de canviar l’hora dos cops l’any, dos!, i que decidir-nos per només un tram horari és “la via més lògica per avançar”. No, tampoc no entenc què vol dir exactament aquesta sentència, però l’he citada literal perquè m’hi vaig quedar clavada mentre llegia el diari Segre de dimecres. Canviar l’hora per avançar: el concepte. La cosa és que aquests canvis d’hora, com si ens receptessin dos jet-lag anuals, ens afecten les rutines i, el canvi de demà passat, provoca que anem més onírics pel món, cosa que té conseqüències en la mala jandí que gastem. A més, sempre és més fosc i això fa tristor i melangia. També diu que desregula l’apetit –això no em passa, no, gràcies a Déu– i que hi ha una clara disminució del rendiment –directoooooora, li juro que no, li juro! –No juris, Martí! En resum, que per regular el nostre ritme circadià, és a dir, el nostre rellotge intern, hem de buscar llum natural, aire lliure i qui dies passa... Allò d’entrar en mode sargantana tant com pugui.
Diumenge, tornem a l’horari d’hivern i segons l’Institut per a la Diversitat i Estalvi de l’Energia, fet i debatut, hi podria haver un estalvi energètic del 5%. Que dius, ves, no? Per tant, no badi que diumenge toca el segon dia de la Festa del Vi a Lleida, que l’any passat ja vam salvar una tempesta, un Barça Madrid i el pas d’una marató, és a dir, vingui que està tot controlat, enguany! Tot i que segurament importa poc tot això, però que quedi dit.
