Homes públics

Si vostè té un moment, tenia per avui una impostora festiva i de riure amb les nadales hindús que ens agraden al meu gendre i a mi. Però veient la tempesta de depredadors que cau, no la deixarem passar vostè i jo, oi? Les paraules avisen: un fulano, no passa res, però fulana... Un assistent és algú que ajuda, una assistenta és Gracita Morales. Un home públic és aquell que es dedica al servei públic, però una dona pública? Dècades inoculant educació masclistota, ves. Aturem-nos en els homes públics que no estimen les dones i que, afortunadament, anem fent sortir del cau de la impunitat, perquè cada cop som més valentes, descarades i ja fem por.

De tota la vida, alguns homes públics s’han sentit superiors, per públics i per homes. Van a sac amb formes de patriarca malcarat i prepotent. Homes públics que durant decennis s’han sentit lliures de tractar malament les dones del seu entorn sabent que, per respecte al partit i per por –ai, la por– o vergonya, cap obriria la boca. Ni es plantegen el mal que fan, perquè ho veuen normal, però danyen irreparablement les dones, la credibilitat política i la societat.

Els partits els aparten, els amaguen... Tot passa. Seria desitjable fer alguna cosa més que “condemnar enèrgicament” aquests homes públics –el que se m’acut a mi no deu ser legal– que segurament van a manifestacions del 8M, proclamen discursos vehements sobre igualtat o fan aquell posat greu impostat als minuts de silenci, quan algú mata una dona... La seva “muchedad” els fa creure’s intocables. Arriben al despatx i sotmeten les dones. Són l’antilíder, no coneixen l’ètica. Segurament, arriben a casa i tornen a la normalitat tronada de fer acudits sobre dones: els pits, els culs, la gorda, la lletja, la que necessita un bon polvo... N’hi ha a tot arreu. Molts són grans, però també n’hi ha de joves. A la dreta i a l’esquerra –oh, quina sorpresa i quin disgust, oi?–. Sovint qui els envolta sap com són, però callen. Van tan forts que un dia la caguen però, afortunadament ara, acaben a la portada dels diaris. La part positiva és que cada escàndol en desemmascara algun, un més, que en lloc de donar exemple, maltracta, manipula, crida, toca o se’n fot de les dones. I a fe que importa, això, i s’ha d’acabar. Un beset i bon Nadal.