Misteri!

Si vostè té un moment, avui que és dia 6 li contaré la història del Santíssim Misteri de Cervera que m’explicaven de petita. No cregui que ho recordo del tot! Donem gràcies a internet! La cosa és que la padrina explicava amb gran celebritat el misteri de la Vera Creu!

Passava un 5 de febrer del 1540 que a la parròquia de Santa Maria de Cervera es preparaven per partir un tros de la Vera Creu. La relíquia havia viatjat de mans d’un soldat romà que, a les portes de la mort al Tarròs, li havia donat a mossèn Albesa, que és qui la va portar a la ciutat, vestigui de referència per a la sanació del cos i de l’ànima. Un trajecte particular el del lignum crucis que la bona gent del Tarròs, amb el rector del poble al capdavant, també volien capitalitzar per les seves propietats miraculoses. Per tant, calia repartir-se-la. Partir-la!

Un 6 de febrer del 1540 a primera hora de la tarda, deu persones donarien fe de la prova que determinaria la veracitat de la relíquia. Tot en solfa per a partir la fusta. No se’n van sortir amb les mans. Tampoc amb un ganivet. Van decidir fer-ho “amb la força de la fe” i només així un mossèn va aconseguir trencar-la –No faci preguntes i continuï llegint, carai!–. Del tros de fusta en va brollar una gota de sang i, de cop, tot i que la tarda era serena, es va sentir un tro eixordador per tot Cervera que va fer que tothom sortís de casa tot cridant “Misteri! Misteri!”.

Gairebé cent anys després, un lladregot, per ordre de son pare, va robar el reliquiari. Es va detenir el lladre que va reconèixer el furt sota secret de confessió i va acabar desterrat de Catalunya! A son pare instigador li van tallar el cap –disculpes si l’agafo fent el vermut–. El cap va estar exposat públicament en una gàbia que encara penja a propet de l’entrada de la parròquia.

Avui ja va tard, però si l’any vinent s’organitza bé li recomano que vagi a escoltar les Completes del Santíssim Misteri, el dia 5 de febrer al vespre, a la parròquia. Són una suma exquisida de tradició, litúrgia, obra simfònica i coral. És una experiència musical d’impacte per imprevista, per excepcional, per profunda, per magnífica... Que segurament importa poc tot això, però que quedi dit.