Primavera
Si vostè té un moment, aturem-nos: avui, 20 de març, a les 15.45, arriba l’equinocci de primavera. −Dos dies, Nadal...
La primavera obre les portes a la claror, el dia desperta i, tot i que ens canviaran l’hora la setmana vinent i arrossegarem una estranya son durant dies, tindrem més alegria. Serem com aquelles bombetes noves que il·luminen d’una manera especial, de no ser que vostè sigui un barrufet rondinaire i ja m’estigui maleint els ossos amb tanta retòrica... Tant se val, a vostè, jo l’estimo igual.
Primavera és Vivaldi i també el vals de Dani Daniel. Primavera és el retorn de les orenetes que “volverán en tu balcón sus nidos a colgar, y otra vez con el ala a sus cristales jugando llamarán”. Elles, el més potent antimosquits mai inventat, com m’explicaven els germans Pifarré. Llegia que, si tenim un niu a casa, podríem evitar diàriament la picada de 2.500 mosquits que serien cruspits per aquest gràcil ocellet. Si multiplica pels dies de vacances, veurà que es podrien eliminar 500.000 mosquits! Ara que..., no sé si deu ser bo això. Cada oreneta només té una parella al llarg de la vida, sap? Tampoc no tinc clar si això és bo o dolent... –Tenir una o diverses parelles, dic.
Amb la primavera desperten les flors dels arbres i la floració ho inunda tot, també els nassos i els ulls de les persones al·lèrgiques. En aquesta bucòlica estació, desperten els animalons que han estat en hibernació –No, el seu estimat adolescent no despertarà. No entra en aquesta categoria.
La primavera importa i el Canal Salut de la Generalitat li dedica una pàgina de “Consells per la primavera”. Però el perill real està que qui té molta influència sobre la primavera és el refotut hivern. Ho diu el refranyer: “El mal hivern, de la primavera fa govern”, “Hivern rigorós, primavera de gos”, “Si l’hivern primavereja, la primavera hiverneja”. A patir!
Dit i fet, com escrivia Mossèn Cinto Verdaguer: “Que hermosos són los matins, los matins de primavera; cada bri porta una flor, cada flor porta una perla, cova un amor cada pit, cada cervell una idea, s’umple el cel de resplendor i d’hermosura la terra.” Aix. Que segurament importa poc tot això, però que quedi dit.
