SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Si vostè té un moment, avui primer de maig, parlarem de plaer. No s’esvaloti i no hiperventili que igual no arribem allà on es pensa, calavera! La vida ens dona moltes oportunitats per gaudir del plaer però massa sovint l’associem només a moments vitals concrets relacionats amb el menjar, amb el sexe o amb els diners. Ordeni vostè al seu gust.

L’obtenció i el gaudi del plaer és un luxe impagable del qual ja ens avisaven Plató o Aristòtil fa unes quantes primaveres. El primer receptava una imprescindible vida curulla de plaer i raonament. Això del raonament, avui en dia, s’ha perdut bastant, admetem-ho. I, al seu torn, Aristòtil tenia clar que només el plaer completava tota activitat i la sobrevenia. Per tant, hi ha tants plaers com activitats i cadascun dels plaers possibles representa un bé que corona allò que fem correctament. –Va, Martí, passa a prendre la pastilleta i deixa el sermó. Al tema!

Em centro: Llegia que allò que ens passa a moltes i a molts cap a les quatre de la matinada i que fa una ràppia (amb p!) tremenda se’n diu nictúria, tu! Sí, les ganes de fer pipí que t’agafen quan estàs cotxadeta i calenteta al llit. Aquelles ganes que inicien una batalla de tu contra tu, a dues veus: −Tinc pipí. −No en tens! −Sí que en tinc. −No! −Tinc molt pipí. −Aguanta fins demà! −Em pixo! −Corre, ruc! I així has perdut una hora i mitja de negra nit i de descans. Però, i aquí és on volia anar a parar, la veritat és que aquesta estona llarga de neguit acaba generant un dels moments de plaer més extraordinaris que ens dona la vida. O no?

Em refereixo, pensi-ho, pensi-ho, al bell i alliberador moment en què, després de tota aquella estonada de lluita mental, tensió i retenció de la sortida natural de l’agüita amarilla, obres comportes i... Oh! Quin gran goig, quina joia! Quin moment de suprema felicitat, deslliurança i descàrrega. Reflexioni-ho fortament, aquesta nit, a l’hora de sempre.

Ara pensava. Algun dia, d’aquí cent cinquanta anys, algú llegirà aquests articlets, decidirà que són una mena de costumari i creurà haver descobert una societat refotudament curiosa, oi? Si només fóssim curiosos, rai! Ara m’he fet gràcia, miri. Que segurament importa poc tot això, però que quedi dit.

tracking