SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Si vostè té un moment, avui recordem la bústia. No pas la bústia del correu electrònic, ni on ens aboquen paquets online, ni aquella idea carregada de bones intencions que s’anomena “bústia ciutadana”. Parlo d’ella, de la bústia de cada casa.

És ben curiós com fem obres i encara posem la bústia, a l’entrada. Si és un edifici, afilerades i endreçadetes per pisos i lletres, amb noms i cognoms. Algunes, amb tots els noms de la família, escrits així, en petitó, perquè ja no hi caben però “hi han de ser”. Altres obstinats a mantenir el nom de persones que ja han traspassat, però que si les treus de la bústia, o de l’agenda del mòbil, sembla que se’n vagin per sempre. Hi ha qui evita escriure-hi res: “No n’han de fer res de qui hi viu aquí”.

La bústia va tenir els seus anys gloriosos curulla de missives. El carter o la cartera eren una institució i tenien pistes de què passava a cada casa. Deixaven les insistents cartes del banc amb els extractes, moviment a moviment. També les lletres de l’enamorat que escrivia coses boniques, íntimes i privades, amb aquells bolis que semblaven deixar olor de flors quan només era tinta. Cartes que t’arribaven, a vegades, ruixades amb el perfum de qui t’escrivia i allò despertava els sentits. Si la carta tenia el voraviu blau i vermell venia de món enllà. Correu aeri. A la bústia hi trobaves postals. Imatges del món que venien a casa i que, per damunt de tot, eren un literal “soc lluny però et recordo”. Hi deixàvem coses que sabíem que estarien segures... “Hi ha les claus, ja les trobaràs”.

Ara, la bústia gairebé sempre està buida. Alguna trista carta del banc encara, que et diu coses que no llegeixes, sovint ni obres. I publicitats de mobles, pizzes i algun dentista que se salten el “no deixeu publicitat a les bústies” i que mai no arriben a casa. I quan hi ha eleccions aquella pluja de correspondència de colors que si una cosa no fa és vots. Raríssimament, una carta, “ai què deu passar”, o una postal que et fan somriure perquè en les cares dels segells t’adones de com passa el temps.

Les bústies buides en un moment en què ens escrivim molt. Però diferent, oi? QTUBD. Que segurament importa poc tot això, però que quedi dit.

tracking