SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Si vostè té un moment, fem que aquest inici de setembre sigui música. “Do you remember the 21st night of September?” Ha! Si ha agafat el to de la cançó, ja no se la traurà de sobre tot el dia i hi afegirà les trompetes: tarariro riroooo. Quina maldat, la meva!

Setembre és el més de reprendre el carril. De sentiments contraposats entre la necessitat de tornar a la normalitat i la pèrdua d’aquella falsa llibertat que dona, a qui en fa, un agost de vacances i zero límits. Per això, és un mes de cançons. Els Pets ja ens encaren aquesta dualitat curiosa, ben bé humana: “Em passa setembre melangiós i content, quan les hores s’aturen i m’encanto amb la gent.” Igual com el pes del setembre es fa pesat, feixuc, des de la deliciosa balada de Green Day des d’un estiu que va arribar i ja ha passat “Summer has come and passed. The innocent can never last. Wake me up when September ends”; desperta’m quan acabi setembre, demanen.

Un mes en què la sal va quedant una mica enrere, tot i que, com canta Mecano “el siete de septiembre es nuestro aniversario y no sabemos si besarnos en la cara o en los labios”. Un mes dens, de projectes, de noves càrregues, que permet i de fet facilita rendir-se a la veu de Sinatra mentre canta “to every word of love I heard you whisper, the raindrops seemed to play our sweet refrain, though spring is here to me it’s still September. That September in the rain”. Aix, amiga. Sinatra, la pluja, les llàgrimes, els sospirs; cada paraula d’amor.

Però aquest mes, és aquella arrencada de veu de Neil Diamond que des del September Morn fa pura poesia: “September morn. We danced until the night became a brand-new day. Two lovers playing scenes from some romantic play.” La idea de ballar tota la nit fins arribar a l’alba d’un nou dia de setembre.

−Martí, estàs tonnntíssima, avui, no?

Però els que ho fan refumudament bonic són els Reacció, que des de la Marina Alta canten “Oh oh que tot anirà bé. I quan arribe setembre recorda que vaig estar ahí. Que vas xafar tan fort que mai s’esborrarà el camí”. Ai, setembre, com peses i què ràpid passaràs, mentre algú ja diu: “Dos dies, Nadal!”. Que segurament importa poc tot això, però que quedi dit.

tracking