SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Com ja vaig preveure al darrer article, les noves eleccions només han servit per demostrar que la política espanyola segueix immersa en la imbecil·litat. Els “imbècils” (tonto o falto de inteligencia, segons la RAE) que ens van portar a les noves eleccions tornen a estar a la casella de sortida. Això sí, han malversat 200 milions d’euros de diner públic per fer en 24 hores el que no van voler fer durant mesos i han facilitat al mateix temps que el neofeixisme de Vox entri amb força al Congreso i cobri 1,34 milions d’euros anuals, en lloc de tenir-los 4 anys podrint-se a la banqueta dels suplents i sense cobrar un euro. I el pacte que podien haver fet abans de manera més fàcil i amb més força representativa ara és més complicat que mai. Tot un negoci, aquestes eleccions! En qualsevol país normal això hauria d’inhabilitar els seus responsables, però aquí la gran bandera d’Espanya i el clam de la unidad de España ho perdona i ho justifica tot. Ara sembla que la situació dependrà del que faci ERC perquè el pacte tingui alguna possibilitat d’èxit. Una decisió per part d’ERC que no serà fàcil de prendre i així s’està demostrant, al fer una pregunta força enrevessada a la militància, per veure cap a on tiren. Ara les crítiques cap a ERC i els independentistes per part del PSOE s’han reduït per facilitar aquest acord. Però tot l’adoctrinament i mala bava contra els catalans que s’ha anat produint en els darrers anys, i en els quals el PSOE també ha estat part activa, els posa la cosa difícil amb la resta de forces polítiques i l’opinió pública. PP, Cs, Vox i PSOE, amb l’inestimable ajuda de la majoria de mitjans de comunicació i el mateix Rei d’Espanya, ja han aconseguit el que volien i perseguien feia temps; que els catalans siguem –de llarg– els que caiem pitjor a Espanya. I ara, després de passar-se anys treballant per aconseguir aquesta opinió nefasta sobre els catalans, venen i intenten pactar amb els “odiats” catalans per tirar endavant Espanya. Jo crec que tot això només es pot definir com a “imbecil·litat política”, perquè si no fos així, parlaríem de mala fe i ganes de crear enfrontaments per guanyar vots, i no és així, oi? O sí...?

tracking