Terra de vidre
Aquest passat dimecres tornava cap a Lleida en cotxe després d’haver passat un dia magnífic amb dos grans amigues a Vilanova i la Geltrú. Quan tornàvem a la nit, un cotxe es va dirigir directament contra nosaltres. El cotxe que venia pel nostre carril en direcció contrària ens va fer cridar i fer una frenada desesperada. En el darrer moment el cotxe que se’ns tirava a sobre va donar un cop de volant i va tornar al seu carril. Amb l’ensurt encara al cos vaig continuar fent camí cap a Lleida. A punt d’arribar a casa, un nen petit em va creuar corrent i sense mirar per davant del cotxe. El soroll de la meva frenada en sec va aturar el nen i va fer que el pare –despistat a pocs metres d’ell– reaccionés anant a buscar-lo i donant-li un parell de bufetades per fer-li pagar la seva imprudència i segurament la seva pròpia angoixa per no vigilar-lo com calia. En qüestió de pocs minuts vaig passar d’estar gaudint d’un dia molt plaent a poder morir en un accident de tràfic o desgraciar la vida d’un nen petit per la negligència d’un pare despistat. Viure aquestes situacions en qüestió de minuts em va recordar el que diu l’advocat i escriptor alemany Ferdinand von Schirach. Ell afirma que molta gent creu viure sobre un terreny sòlid on podem viure molt tranquils, però que en realitat el que fem és trepitjar un terra de vidre. Un terra de vidre tan dèbil que en qualsevol moment es pot trencar i fer-nos caure a abismes impensables. En els seus llibres explica casos molt impressionants en aquest sentit. L’endemà explicava la història del Mur de Berlín a alumnat de l’IES Ronda. Un exemple històric de com milers de persones que van anar a dormir tranquil·les la nit del 12 d’agost del 1961 es van aixecar l’endemà amb un mur que els separaria dels seus pares, avis, germans, parella o amics durant més de 28 anys. En aquest cas, va ser un polític qui aquella nit va decidir esmicolar el terra de vidre de milers de persones i arrossegar-les a aquest llarg drama humà. Comprovar que la nostra vida pot canviar radicalment en qüestió de segons i que això no està a les nostres mans poder controlar-ho ens hauria de fer menys egòlatres i més conscients del valor que implica gaudir del present.
