Gràcies, Santi!

El divendres 4 de juliol el Santi Roig ens va comunicar al final del programa A Diari de Lleida TV que aquella era la darrera tertúlia televisiva que faríem. De cara a la programació de la propera temporada hi haurà canvis i aquest programa dirigit i moderat per ell fins ara deixarà pas a una nova proposta televisiva. Jo he tingut la sort d’estar de bon començament amb les seves tertúlies compartint opinions amb altres contertulians. Ja queden molt lluny les primeres tertúlies a SEGRE Ràdio dels anys 90. Després ens vàrem passar al plató de televisió quan al 2001 el Grup SEGRE va fer un gran pas endavant ampliant la seva oferta informativa amb un canal de televisió. D’aquest període tinc especial bon record dels Sopars de la Cassola que vàrem organitzar durant anys al final de temporada amb José Luis González i Marta Alòs al restaurant Cal Nenet de l’horta de Lleida. Un restaurant ara ja tancat on tots els contertulians del programa sopàvem i xerràvem en un ambient distès i agradable durant hores. Varen ser unes entranyables nits d’estiu que sincerament trobo a faltar. Els formats de programa-tertúlia es van anar fent, canviant de nom algunes vegades però seguint fins a aquest estiu de 2025. El Santi ha estat el fil conductor de tot aquest projecte informatiu i d’entreteniment que ha durat més de 30 anys. Gràcies a la varietat de convidats de diferents sectors, colors polítics, àmbits econòmics i socials, la ciutadania i jo mateix hem aprés moltes coses de casa nostra i també del món que ens envolta. Tertúlies sempre amb bonhomia, confrontant opinions i idees i evitant els enfrontaments personals, tot i els complicats moments polítics que ens ha tocat viure aquests anys. Jo he estat un més dels participants d’aquesta experiència des del començament i haig d’agrair-li de tot cor el fet d’haver aprés tant al costat de tanta gent que ha compartit amb mi hores i hores de programa. El destí ha fet que malauradament aquest comiat hagi coincidit amb un sotrac personal duríssim i inesperat que ha patit el Santi. Quan em manquen les paraules només una forta i sentida abraçada m’ajuda a transmetre la meva solidaritat. Així ho vaig fer quan el vaig veure fa uns dies. Però ara, Santi, aquí i per escrit, et vull adreçar les meves paraules d’agraïment: moltes gràcies per tots aquests magnífics anys viscuts i compartits!