Lídice al 1942 i ara
El 4 de juny de 1942 moria Reinhard Heydrich de les ferides que havia patit en un atemptat dies abans. Sota el nom d’operació Antropoide, un comando de soldats txecoslovacs exiliats a Anglaterra havia aconseguit atemptar a Praga contra una de les figures més estimades del règim nazi i del mateix Hitler. Les represàlies no es van fer esperar. El dia 9 de juny diferents cossos policials i SS van encerclar tot el poble perquè ningú pogués sortir. Creien, de manera errònia, que el poble estava directament implicat en el comando. El matí del dia següent van començar els afusellaments al pati de la família Horák. L’alcalde –Frantisek Hejma– havia d’anar reconeixent els morts. Després el van afusellar a ell. Van matar en total 192 homes. 60 dones i 88 nens també van morir als camps de concentració on els van enviar. Només varen poder tornar en vida 152 dones i 17 nens. Lídice va ser totalment cremada i arrasada. Aquest estiu vaig voler visitar aquest lloc. Ja havia escrit en aquesta mateixa columna un article sobre un dels soldats del comando, J. Gabcik, que va acabar mort juntament amb els seus companys a l’església de Sant Ciril i Sant Metodi de Praga. El memorial és un gran parc que ocupa l’antic espai del poble. A 300 metres s’ha construït la Nova Lídice. Ara en aquest parc ben cuidat només hi queden petites restes d’uns pocs edificis, entre ells els de la casa dels Horák i de l’església. El dia és magnífic i no hi ha ningú. Passejo per l’ampli prat, em paro davant el memorial dedicat als nens i nenes de Lídice i em passo una bona estona a l’espai documental dedicat a explicar aquests fets. Em sorprèn que a ple mes d’agost, en època de màxima presència turística, aquest lloc estigui buit de gent. L’Holocaust i altres atrocitats comeses a les guerres com aquesta de Lídice s’han de recordar constantment. Ara que cada dia veiem el drama de Gaza i que hem deixat en segon pla el d’Ucraïna, em pregunto si tot això té sentit i si la buidor del parc és la resposta punyent a la meva pregunta. Després de passar pel magnífic jardí de la Pau i l’Amistat amb 24.000 rosers de 240 tipus diferents de rosa, i quan anem a agafar el cotxe per marxar, veig que només hi ha un autocar al pàrquing. Un autocar blanc amb un petit rètol en un costat: Bundeswehr (exèrcit alemany). Un bri d’esperança m’acompanya cap a la sortida.
