Molles de pa

Un dels poetes que més m’han acompanyat al llarg dels anys, un dels que sento més propers, és Roland Stuart Thomas (1913-2000), escriptor en llengua anglesa i sacerdot anglicà gal·lès, un ferm defensor de la seva terra i, a pesar de l’idioma en el qual escrivia, un nacionalista de palesa antipatia per Anglaterra i tot el que representava. Com que havia après gaèlic ja de gran, no es veia capaç d’escriure poesia en aquesta llengua, a pesar d’algunes incursions que va fer, com la seva autobiografia, farcida d’ironia.

Thomas va ser un home especial. Enemic aparent de tota parafernàlia, li agradava viure en la més completa austeritat, també sentimental (malgrat que va casar-se dues vegades i va tenir un fill), fins al punt que va renunciar a tota mena de “modernitat” i vivia en una casa a Y Rhiw sense calefacció, sense cap comoditat que el distragués d’una vida abocada a la transcendència. Una vegada va acceptar tenir una nevera, que va durar poc: deia que feia massa soroll i el distreia. No volia haver de bregar amb els entrebancs de les noves tecnologies, perquè si has de perdre temps ha de ser veient-te-les amb les cruïlles espirituals, un tema habitual en els seus sermons. No obstant, la seva poesia és d’una fondària neta, única, transparent, sincera, fins al punt que, sense que siguis creient, t’il·lumina. Thomas representa, avui dia, i ho representarà sempre, una veu clara en temps foscos, en rius tèrbols, en anys en els quals precisament tot el que té a veure amb l’essència humana més elemental sembla haver-se evadit. Només cal que feu un cop d’ull a les notícies per la via que vulgueu.

En un dels seus poemes, Gifts, que podríem traduir com a Dons, els regals que ha heretat i que traspassa, ens diu: “Del pare, el cor fort,/ l’estómac feble./ De la mare, la por.// Del meu trist país, la vergonya.// A la meva dona, tot el que tinc/ excepte l’amor/ que no està a la meves mans donar.// Al meu fill, l’ànsia.” En un altre en el qual, agenollat, s’adreça a Déu, diu: “Quan parlo,/ malgrat que siguis tu qui parla/ a través de mi, alguna cosa es perd./ El significat està en l’espera.” The meaning is in the waiting. Una fe que travessa l’aire i es desfà abans d’arribar a nosaltres “com molles de pa”. No es pot dir més en tan poques i tan senzilles paraules, l’idioma en el qual parla sempre la saviesa. Serenor contra l’estupidesa.