SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Mentre nosaltres ens vanagloriàvem d’una joiosa existència, muntats en els opulents Jocs Olímpics de Barcelona, en un país ben a la vora morien desenes de milers de persones als carrers de les seves ciutats. “Quan Croàcia va declarar la independència el maig del 1991, l’exèrcit serbi la va atacar. Quan Eslovènia va declarar la independència el juny del 1991, l’exèrcit serbi la va atacar. Quan Bòsnia va declarar la independència l’abril del 1992, l’exèrcit serbi la va atacar. Quan Kosovo va declarar la independència el 2008, l’exèrcit serbi la va atacar. Sèrbia veia la desintegració de Iugoslàvia com una pèrdua dels seus dominis, i l’afany d’independència dels altres estats federats, com una insurrecció dels seus subordinats.” Llegeixo Ràdio Sarajevo, de Tijan Sila (Angle Editorial, traducció de Maria Bosom). Feia temps que un llibre no m’impressionava tant. És la història real de l’autor, que aleshores era un nen de 10 anys, en aquella Sarajevo devastada pel setge, mentre recorre els carrers per pura supervivència, esquivant les bombes i les bales dels franctiradors i la fam i la malaltia i la desolació més absoluta. Gebre a les pissarres del col·legi. Safaris humans. Sense present, sense destí. “Què significava, allò, per a un nen? De sobte, Sarajevo em semblava un bosc tenebrós on la mort et sotjava com un caçador i, per primer cop, vaig intuir allò que no sabria expressar en paraules fins al cap de molts anys, quan ja vivia a Alemanya: vaig intuir que viure consistia, sobretot, a suportar l’horror.” “Tothom volia que tornés l’antiga Iugoslàvia: era un país lleig, gris i ple de defectes, però com a mínim no et bombardejaven. Després de tot, és preferible viure enfonsat en el fang que morir devorat per les flames.” Quina gran lliçó humana i literària, la de Sila, que no aixeca la veu per descriure’ns l’infern. La guerra no s’ha acabat mai, diu. Les guerres no tenen fi. «Les repeticions històriques no són mai identitats. Sempre hi ha moltes diferències, però el soroll que tapa la consolidació de poder en llocs diferents i en èpoques diferents pot ser sorprenentment similar. “Perseguim els intel·lectuals. Perseguim els llibres. Qui salva el seu país no viola cap llei”, va publicar Trump el 15 de febrer de 2025.» Ens ho recorda Siri Hustvedt en un altre llibre memorable, Històries de fantasmes (Edicions 62, traducció de Jordi Martín Lloret). No perdem, sisplau, la memòria. Mobilitzem-nos sempre. No callem davant de la barbàrie.

tracking