El mascle cabró
Aquest cap de setmana, a l’Aquelarre de Cervera, Felip V va transformar-se en el Mascle Cabró, endut per la follia, i ruixava amb la seva essència cabalosa l’orgia dels seus forassenyats súbdits.
Mentrestant, en l’univers paral·lel de la realitat, un altre Borbó homònim, amb palet erecte afegit a la ve baixa, seguia i segueix governant els designis dels seus vassalls, submisos com un animalet de granja a punt per ser sacrificat, esbudellat i esquarterat quan la conjuntura ho requereixi.
I un altre rei moria, Harald V, a Noruega, pel que es veu amb l’estima del “poble”, “el rei del poble”, en deien, una mena de pare-padrí-germà gran de la gent, que hi veien un referent moral i un pilar institucional. El fill, que òbviament ha ocupat el tron de la nit al dia, gaudeix de la mateixa popularitat i de la mateixa propaganda.
En qüestions de referències morals, els Borbons espanyols en van una mica escassos. Escassos del tot, diríem. Però continuen exercint de caps d’Estat, sense tenir la ratificació democràtica que sí que va tenir la sang blava noruega fa un segle, corroborada per successives votacions al Parlament, la darrera a principis d’aquest any.
A Espanya, sembla que el mascle Felip, que va saltar al tron trepitjant la seva germana Elena, una infanta que hauria sigut divertit veure regnar, deixarà pas a una dona, pel simple fet que Letícia no li ha donat –usem aquest terme masclista, heteropatriarcal, o borbònic, si ho preferiu– un hereu. La Constitució hispana, en el seu sacrosant i carpetovetònic article 57.1, així ho estipula. La preferència del mascle sobre la femella.
La possibilitat de reformar la Constitució resulta esfereïdora: una reforma agreujada que va des de l’aprovació inicial de dos terços del Congrés i del Senat, passant per la dissolució de les Corts, eleccions generals i segona aprovació a les cambres, fins a, atenció, un referèndum estatal. Un plebiscit sobre la monarquia. Terror.
A Espanya, d’aquesta entelèquia legal en diuen democràcia. A Noruega, com en altres indrets, en diuen igual, tot i que sigui un univers paral·lel, com el del Mascle Cabró. La realitat borbònica té aquest nom, també, però sense majúscules.