Deixem-los de seguir
Diu que el benestar comença per un mateix. I en un moment en què tot sembla tan inestable, aquest benestar també té una dimensió que sovint infravalorem: la digital. La relació que mantenim amb les eines digitals condiciona –i molt– la nostra sensació d’estar bé. Sense adonar-nos-en, a través del telèfon intel·ligent ens arriba un degoteig constant d’informació que ens genera malestar. I aquí faig un parèntesi. Llegir el diari, escoltar la ràdio o mirar un informatiu també pot provocar incomoditat, perquè informar-se implica assumir que no tot és de color de rosa. I encara un incís més: potser caldria reclamar als editors dels mitjans que ens ofereixin una dieta informativa més equilibrada, amb més context i, per què no dir-ho, més periodisme constructiu que ens ajudi a entendre què passa. Dit això, hi ha un altre tipus de continguts que es presenten com a notícies, però que en realitat responen a una intencionalitat molt concreta: captar likes, seguidors i atenció a qualsevol preu. Sensacionalisme, exageració i informació esbiaixada són sovint la matèria primera d’aquests perfils que viuen del conflicte permanent. Sí, em refereixo a aquells perfils que amplifiquen anècdotes fins a convertir-les en grans problemes. El mateix passa amb alguns grups a les xarxes socials que, sota la façana de ser espais oberts per informar del que passa en una població, acaben convertint-se en abocadors de missatges desqualificadors i, massa sovint, sense cap fonament. L’objectiu final no és informar, sinó erosionar i embrutar la imatge col·lectiva. Davant d’això, el gest és sorprenentment senzill: deixar-los de seguir. Cada vegada que un contingut ens indigna o ens genera mal rotllo, potser hauríem de preguntar-nos si ens aporta alguna cosa. Coneixement? Context? Capacitat crítica? Si la resposta és no, ja saps què has de fer: deixar de seguir aquest perfil i, d’aquesta manera, educar l’algoritme. Prioritzar continguts que aportin valor, que construeixin, que facin pensar. Per cert, la crítica pot ser constructiva. I si ens apareix contingut d’un perfil que no seguim, sempre podem indicar que no ens interessa. Ah, i també cal acceptar que no cal opinar de tot: el silenci també és una forma de salut digital.
