Les maletes invisibles
Amb motiu del Dia Internacional de les Dones, per qüestions de feina he pogut escoltar històries de dones migrades. Dones de les quals normalment no sentim la veu.
La fundació Apip-Acam ens va encarregar a L’Oest la realització d’un vídeo que es va projectar ahir en un acte del Ministerio de Igualdad amb motiu del 8M. L’objectiu era posar rostre i veu a dones que han tirat endavant tot i els obstacles.
Totes tenen en comú haver deixat enrere una vida sencera: un país, una professió, una llengua, una família. Les vam convocar al Centre d’Art La Panera de Lleida i les vam entrevistar una a una.
Una dona explicava que a Veneçuela era advocada, però quan va arribar aquí va començar netejant. Avui torna a exercir el dret i ho fa ajudant altres persones migrades a regularitzar la seva situació. D’alguna manera, ha convertit la seva pròpia experiència en una manera d’ajudar els altres.
Una altra recordava el seu primer hivern a Lleida. Havia arribat fugint de la violència a Colòmbia amb una criatura de pocs mesos. Va dormir en caixers automàtics, però avui té una feina i, sobretot, un futur per a la seva filla. També hi havia una jove afganesa que estudiava medicina fins que els talibans van prohibir que les dones estudiessin o treballessin. Quan parla de llibertat es refereix a coses molt concretes: poder estudiar, sortir sola al carrer o viure en un pis amb la seva germana, com fa ara a Lleida.
I després hi ha les històries de les dones que encara estan buscant el seu lloc. Les que treballen en feines que no els agraden tot i estar molt més qualificades, les que tornen a estudiar ara que els fills ja són grans o les que volen sentir-se orgulloses de la seva trajectòria.
Quan les escoltes t’adones que migrar suposa reconstruir la vida en un lloc amb normes que ningú no t’ha explicat. És criar fills sense tenir la família a prop i aprendre a conviure amb prejudicis. Però també és descobrir que, pel camí, hi ha persones que et donen un cop de mà: professionals que acompanyen, amigues que es converteixen en família o veïnes que es queden amb els fills perquè tu puguis anar a treballar.
Són dones que han arribat amb maletes invisibles plenes de records i també d’esperança. Pots llegir tota la seva història a loest.cat.
