El laberint
Fa pocs dies vaig assistir a la jornada Burocràcia: problema o realitat?, organitzada pel diari SEGRE i la Fundació Horitzons 2050. Hi participaven representants de molts àmbits: la pagesia, l’administració pública, l’advocacia, l’empresariat... i també economistes com Ramon Morell, que va explicar que “l’excés de regulació i les traves administratives suposen 90.000 milions d’euros l’any”, l’equivalent al 6% del PIB espanyol.
Ja sabia que explicarien situacions surrealistes, però, tot i això, hi va haver algunes intervencions que em van sorprendre, com ara la de Núria Cervós, presidenta del Gremi de la Construcció de Lleida, que va explicar que, en alguns casos, poden passar fins a deu anys de tràmits burocràtics abans de licitar una obra pública i que, a més, si el procés s’allarga més de quatre anys, l’avaluació d’impacte ambiental caduca i cal tornar a començar. Sembla que les administracions parteixen del principi que tothom és sospitós fins que es demostra el contrari, en lloc d’acompanyar el ciutadà i estar al seu servei. El que no sospitava aquell dia és que el que semblava un tràmit de fàcil solució acabaria convertint-se en un laberint burocràtic, on les administracions es passen la pilota les unes a les altres.
Fa més de dos mesos que intentem inscriure’ns com a entitat formadora a la Fundació Estatal Fundae. No podem comptar les hores que hem perdut en visites presencials, trucades i correus electrònics amb el SOC, el SEPE i Fundae. Hem assistit a una mena de partit de tennis en què la pilota passava d’una teulada a l’altra. I nosaltres, cada vegada més marejades. Ara fa més d’una setmana que estem encallades davant la mateixa pantalla del web de Fundae. Quan arribem al pas de la signatura apareix aquest missatge: “Error en el servidor del SEPE.” I, a partir d’aquí, tothom s’espolsa la responsabilitat. Això sí, totes les persones amb qui hem parlat han estat molt amables. Al capdavall, elles també són víctimes del sistema.
Hem construït un model extremadament garantista que s’ha acabat convertint en un laberint ple de paranys, on cada vegada és més difícil trobar la sortida. Hem oblidat que les normes han de servir per facilitar la vida als ciutadans i no per fer-nos trampes al solitari.