SEGRE
Petits plaers russos

Petits plaers russosLLUÏSA PLA

Creat:

Actualitzat:

Des de fa un parell d’anys, l’editorial Viena publica Petits plaers, una sèrie de bonics volums de format reduït, amb les cobertes simulant els dibuixos geomètrics d’un enrajolat o d’empaperar parets. A tall de justificació preliminar de la brevetat dels textos escollits, una cita d’Anton Txèkhov que hauria de constituir la divisa del gremi de la lletra impresa: “L’art d’escriure consisteix a dir molt en poques paraules”. Això els poetes ja ho saben, només falta que ho tinguin present els prosistes en general i els narradors en particular. Justament de l’admirable contista i dramaturg rus és el relat que encetava la col·lecció, El regne de les dones. Una història molt txekhoviana, amb els protagonistes –en aquest cas una hereva rica i soltera, que comença a fer-se gran sense que la seva existència anodina adquireixi gaire sentit– víctimes de la inèrcia, la indolència o els prejudicis socials, incapaços de rebel·lar-se contra el destí advers i lluitar per una vida millor, que sovint intueixen vinculada a l’amor, a l’audàcia d’atrevir-se a estimar i a la incertesa de ser correspostos o desdenyats si mai s’han acabat decidint a manifestar els seus sentiments, rendits finalment a l’evidència que per a ells ja és massa tard per “somiar la felicitat”. Entre els primers títols d’aquests Petits plaers literaris, el logo dels quals no podria ser més escaient (una persona amb un llibre a les mans, estirada dins d’una banyera antiga, d’aquelles de potes de ferro forjat), figuren tres obretes més d’autors russos del segle XIX o com a molt principis del XX.

A part de la narració El braçalet de granats, d’Aleksandr Kuprín, en què una princesa rep cartes i després un regal d’un desconegut, dues novel·letes d’Ivan Turguénev. D’una banda, Dos amics, que en el plantejament remet una mica a Les ànimes mortes de Gógol, si bé aquí els personatges van de casa en casa a la recerca d’una esposa per a un d’ells, prototipus diria que encara més vigent avui dia dels homes joves que defugen el matrimoni pel pànic a sentir-se massa lligats i que acaben concos o casant-se a la desesperada amb la primera que troben. El segon, Infeliç, on un noi tranquil s’enamora d’una noia de tràgic passat, desencadenant fosques passions i donant peu a una conclusió: “Els misteris de la vida humana són grans, i l’amor n’és el més inaccessible”.

.

tracking