Vida normal?

Ara al juliol farà 3 anys que el Guillem va rebre el diagnòstic. Després de mesos amb malestar, dolors abdominals, vòmits i cansament injustificat l’especialista de torn els va etzibar, a ell i als seus pares, que la malaltia, malgrat ser crònica, no és greu. Per tranquil·litzar-los, vull pensar. Que només hauria de vigilar l’alimentació i mantenir una dieta rigorosa fins a l’últim alè, però que per tota la resta, vida normal. Ni intervencions quirúrgiques previstes, ni controls rutinaris ni cap tipus de tractament farmacològic. I és clar, vist així, a grosso modo, tot semblen flors i violes. Però la lletra petita, jo ho sabran, sol ser sempre determinant. En aquest cas el contracte inclou diverses clàusules. La primera afecta directament la butxaca, en tant que l’anomenada “dieta estricta” suposa un sobrecost en la cistella de la compra que no contempla pas la Seguretat Social. Uns 1000 euros extra a l’any, per ser exactes, segons càlculs de l’Associació de Celíacs de Catalunya. Un greuge sanitari en tota regla que, a casa nostra, afecta ja mig milió de persones. La segona clàusula és que la malaltia condiciona la vida social i pot arribar a hipotecar la salut mental. La dels adolescents, sobretot, com el Guillem, que just ara acaba de complir 14 anys. Bàsicament perquè els productes sense gluten que hi ha al mercat són escassos i els restaurants 100% fiables, limitats. I això fa molt difícil improvisar plans amb els amics, que no sempre estan disposats a tenir-ho tot tan lligat. El tercer epígraf es coneix com la contaminació creuada, que no és una altra cosa que la transmissió involuntària (de gluten en aquest cas) entre aliments durant el seu processament, manipulació o emmagatzematge. Pot ser a través d’una taula de fusta, restes de pa al mostrador, farina al davantal o una paella on s’hagi arrebossat abans. Un simple estri de cuina pot ser la causa d’un bon maldecap. Maldecaps que afortunadament, cada vegada més, es volen evitar. És el cas de l’Ajuntament del Palau d’Anglesola, que s’ha compromès a adaptar les festes populars a tots els veïns i veïnes perquè les persones celíaques puguin gaudir de les activitats amb total seguretat. Ho faran amb una dotzena de voluntaris formats. De moment és l’únic poble de la comarca, però la voluntat és fer-ho extensiu a la resta, on hi ha moltes altres famílies que, com la del Guillem, de ben segur ho agrairan.