Autocura i benestar
Llegia, la setmana passada, un parell d’articles que convidaven a reflexionar sobre el concepte d’autocura. En concret, sobre allò que representa per a cadascú, deixant de banda referents idealitzats i models encarcarats per influència de la indústria cosmètica. Doncs bé, després de donar-li unes quantes voltes, servidora ha arribat a la conclusió que portar les mans arreglades, anar depilada pel món, lluir uns cabells sans i afavoridors o posar-se cada dia al llit amb la cara ben neta es podrien considerar decisions perfectament equiparables a mantenir una dieta vegetariana, practicar mindfulness o finançar-se un tractament d’ortodòncia. I si no, fixem-nos bé en la definició de la seva creadora, Dorothea Orem, una infermera i investigadora nord-americana que l’any 1994 va definir la Teoria de l’Autocura com una pràctica apresa, orientada al benestar personal, i que engloba tot un conjunt d’accions que ens permeten atendre el nostre cos, la nostra ment i les nostres emocions. En altres paraules, tot allò que serveixi per invertir en salut, veure’s bé o sentir-se a gust amb un mateix, benvingut sigui!
Fora bo, per tant, evitar les generalitzacions a la lleugera i pensar-nos dues vegades això de renegar o demonitzar certs hàbits. Pel bé comú. Perquè si bé en alguns casos pot ser que siguin una imposició “social”, en altres poden ser ben bé una elecció personal. Igual de respectable, tot sigui dit, que sortir a córrer a les sis del matí o prendre infusions de te matxa. I és que ens agradi o no, la imatge és una gran carta de presentació. I el que seria òptim és que cadascú disposés d’uns recursos mínims per decidir, lliurement, la que vol projectar en funció del context.
Dit això, si ara mateix hagués de prioritzar el meu benestar, buscaria un forat per anar a prendre un gelat amb una amiga, organitzaria una escapada de tres o quatre dies sense criatures i establiria una rutina de ioga o pilates mitja hora al dia. M’aniria molt bé també tenir una mica més de temps per llegir, anar a un concert o mirar una bona pel·li. I el diumenge ideal? Sortir a passejar tranquil·lament per la platja. O encara millor, per la muntanya. Tot plegat, això sí, sense haver de renunciar a les vuit o nou hores de son diàries. Ni a les migdiades. Descansar és el millor aliat per sentir-se bé i tenir bona cara.
