La primera regla
“Mama, saps que a la Ivette ja li ha vingut la regla? Li va venir durant l’estiu. És aquella nena de sisè que fa gimnàstica rítmica els dissabtes. Escolta, t’ho dic a tu però si us plau no ho comentis amb ningú més de l’escola. Li fa molta vergonya que la gent ho sàpiga.”
Converses com aquestes són una mostra que alguna cosa no estem fent bé com a societat. I és que malgrat els esforços de moltes famílies i professionals de la salut per abordar amb naturalitat tot allò que comporta la menstruació i lluitar contra un estigma que ens ha marcat a unes quantes generacions, es veu que encara hi ha moltes nenes que s’enfronten a la primera regla amb el cap baix. Amb demèrit fins i tot. I les que en parlen, ho fan per necessitat i amb la boca petita.
On es veu un bri de llum és a les xerrades d’educació afectivosexual que s’organitzen a les escoles. Ja sigui perquè ho perceben com un entorn segur o perquè la regla es tracta com un procés natural i saludable, el que reporten les especialistes és que durant aquestes sessions les nenes pregunten i pregunten molt. Que si fa mal? Que si els pèls a les aixelles volen dir que els vindrà aviat? Que si tindran algun símptoma els dies abans?, etc.
Jo, sabent això, em quedo més tranquil·la. Tot i que a casa nostra, precisament, no ha estat mai un tabú. Just el dia que va complir 11 anys, li vam regalar un necesser de roba artesà, moníssim, per guardar-hi les primeres compreses i unes calcetes de recanvi, per si fes falta. Ara no hi ha setmana que no hagi de respondre els seus dubtes sobre el flux vaginal, l’olor corporal, els granets de la cara o com es posa un tampó. I és clar, tot plegat és com fer un viatge en el temps, als anys 90 en el meu cas, quan tot el que ens explicaven aleshores és que sagnar era sinònim de convertir-se en una dona, amb els perills que comporta, i que aquells tres o quatre dies era millor no banyar-se.
Ara almenys hi ha molta literatura al respecte. Només cal que feu un cop d’ull a la vostra llibreria de capçalera. Publicacions il·lustrades, en forma de guia o sèries populars aborden amb respecte i humor aquest i altres trets de la pubertat i l’adolescència. I si no, sempre poden tirar de Google. Optant pels canals i fonts oficials, això sí!
