Cites desafortunades

L’expresident del PP Pablo Casado va declarar dilluns en la causa que s’instrueix contra ell per haver dit, a finals del 21, que a les escoles catalanes hi havia nens que no els deixaven anar al lavabo perquè parlaven en castellà. I que també n’hi havia que els havien posat pedres a les motxilles perquè parlaven en espanyol al pati. Davant del jutge va declarar que tot això ho havia tret d’informacions aparegudes en premsa.

Però que va dir-ho sense cap contrast. I va, i es queda tan ample, com si res hagués passat.. Ara resulta que un dels principals càrrecs que té el país (el líder d’un partit polític) pot fer acusacions gravíssimes a partir de coses que diu haver vist publicades, sense contrastar-ho, perquè perilli l’estabilitat social al territori.

I, a més, afegir que en cap cas eren afirmacions, sinó que eren simples preguntes retòriques. De fet, les declaracions histriòniques de l’exdirigent del PP no són cap novetat. El 2017 ja va amenaçar Puigdemont citant que acabaria com Lluís Companys si declarava la independència.

És cert que després ho va matisar i va comentar que no s’havia volgut referir al que li va succeir 80 anys enrere a l’expresident. Però també en aquell moment les seves declaracions van causar perplexitat i indignació.Per tant, el que va dir de les escoles catalanes no va ser un error, sinó que forma part de la cultura del “tot s’hi val” que hi ha en la política d’aquest país. Veurem quines conseqüències jurídiques tenen aquelles malaguanyades afirmacions, però ja comença a ser hora que propagar falsedats, fake news..., no surti gratis.

No s’hi val a llançar acusacions greus i que emparant-se en la llibertat d’expressió o a repetir el que algú ha dit abans sense saber si allò és veritat o mentida no es castigui. Amb aquestes declaracions, Pablo Casado va fer un disbarat, perquè hi va haver gent que se’l va creure i va pensar que a Catalunya es martiritzava els alumnes castellanoparlants. Ara, que ja no es dedica a la política, faria bé de venir a Catalunya, amb la ment oberta, i comprovar quina és la situació lingüística al país.

N’estic segur que, amb accions de disculpa i de rectificació, ajudaria –i molt– a canviar l’actual imatge i la presència residual que tenen els populars a Catalunya.