Caçar per col·leccionar

El doctor en Història de l’Art, conservador, investigador i actualment assessor de museus, antiquaris, cases de subhastes o particulars Albert Velasco ha publicat el llibre A la recerca de l’obra perduda i segurament demà podria ser un dels més venuts d’aquest Sant Jordi. Sense entrar a relatar el contingut de la publicació, i com realitza un brillant paper de cronista en la vintena d’investigacions que hi ha, n’extrec una reflexió que considero que hauria de quedar present a tot aquell que la llegeixi. L’Albert, gràcies als seus coneixements en art medieval, s’ha convertit en un expert caçador d’aquestes obres.

Peces que al seu dia van ser venudes –algunes per la delicada situació financera que l’Església ha tingut en un passat– i que avui estan disperses per tot el món. Algunes són públiques (formen part de museus o col·leccions) i d’altres han estat “en la foscor” fins que un dia surten “a la llum”. Quan es produeix això, “el mercenari” Velasco actua brillantment perquè alguna administració la recuperi o bé un particular col·leccionista la pugui adquirir.

I és aquí on em vull centrar, en el paper del col·leccionisme en l’actualitat. L’art de tenir una o diferents col·leccions és una afició que va a la baixa, i òbviament, en la de l’art, encara més. A principis del segle XX hi havia un bon nombre de col·leccions privades d’art medieval, i era la burgesia barcelonina la que ho liderava.

I això també està passant en moltes temàtiques. Jo soc col·leccionista, en tinc de diverses matèries, i una d’aquestes és d’obres d’art. Disposo d’una petita col·lecció de peces d’artistes lleidatans del segle XX.

Dues de les raons que em motiven són gaudir de l’art local i conservar una part d’història de casa nostra. Sé que com jo no n’hi ha gaires més de friquis amb aquests maldecaps, i de la meva generació, encara molts menys. Està en perill d’extinció aquesta fal·lera recopilatòria.

El consumisme actual ens absorbeix, invertim tot el que guanyem en habitatges, cotxes, esport.. i no ens permet invertir en història, que, si algun dia fos necessari, en podríem extreure un rendiment. I qui sap, potser aquí és on tindrem més figures com la de l’Albert Velasco, que hi veurien una nova oportunitat de negoci per algun client seu.