Ni capital ni ciutat
El tercer debat de les jornades Lleida 2050 que ben aviat organitzarem diari SEGRE i la Fundació Horitzons 2050 tractarà sobre El paper de les ciutats intermèdies a Catalunya. Hem de ser realistes, hi ha un gran desequilibri territorial al país, tenim dos “Catalunyes”: la de la gent que viu entre l’AP7 i la costa, i la que viu a l’altre costat. Les dades ens diuen que al 80% del territori només hi viu un 9% de la població, i en un 4% del restant hi viu el 65% dels habitants. Tard o d’hora aquest desequilibri acabarà malament. Aquesta problemàtica és un dels principals reptes del país. El que a Espanya s’evidencia amb el declivi demogràfic de la “España vaciada”, a Catalunya té més a veure amb l’impacte de la immigració i el fenomen de “precarització” de les ciutats intermèdies. Això sorgeix d’unes decisions polítiques basades a reforçar les capitals, en perjudici de les ciutats que articulen el país i no són capitals. La idea de ciutats intermèdies neix de les capitals de comarca, però també dels “mercats” que històricament han articulat els diferents territoris. Estem parlant de ciutats que concentren els serveis d’una zona concreta, algunes com: la Seu d’Urgell, Tortosa, Reus, Tàrrega, Igualada, Vic, Manresa, Olot, Figueres, Balaguer, Berga... Aquestes ciutats estructuraven el país i el feien millor. Avui dia, les ciutats intermèdies només tenen gent, però sense recursos públics, ni llocs de treball de qualitat, ni inversions importants, més enllà del que ningú no vol (com les presons). Les ciutats intermèdies pateixen més que els municipis petits perquè tenen tots els problemes de les ciutats grans i cap dels seus beneficis, com sí que tenen les capitals. Els diferents governs catalans han creat, doncs, una doble xarxa de ciutats. Les privilegiades (les capitals) inflades amb diners públics, i les abandonades (les ciutats intermèdies) en absència d’inversió. Catalunya no ha estat mai així, però sembla que anem a un model similar al de Madrid com a centre d’Espanya. Buidar-ho tot per omplir les capitals. Ara comencem a veure les conseqüències d’anys de carregar-se les ciutats intermèdies. Ningú hauria d’estranyar-se si l’afecció i el vot reaccionari es dispara en aquestes ciutats i, en canvi, a les capitals es modera. Tard o d’hora es recollirà el que s’ha sembrat aquests darrers anys.
