PPA: Futur canvi de model
L’actual crisi de la pesta porcina africana (PPA) no és només un problema sanitari. És la punta de l’iceberg d’un model agrari construït sobre una única aposta: el porc. Durant anys, Catalunya ha situat gran part de l’economia del sector primari a un monocultiu ramader que semblava imbatible: creixement constant, exportacions milionàries, inversions públiques i un relat triomfalista que presentava el porcí com un motor “estratègic”.
A Espanya hi viu un de cada quatre garrins que hi ha Europa, som el país que més en sacrifica (54 milions), el que més en produeix (56%) i el que més n’exporta (un 65%). Les vendes arriben a 8.000 milions d’euros a l’any, dels quals 3.700 tenen com a destinació fora de la UE. A la Xina (que acapara el 42%) només limita, per ara, les exportacions de carn de porc de la província de Barcelona. Com anava dient, a Europa estan disminuint les produccions i aquí creixen al ritme d’un 3,6% anual. I tot això, en gran part, està liderat per grans hòldings empresarials carnis. La imatge d’una granja familiar, de petit format i integrada al territori, gairebé ja no existeix. Sens dubte algun, aquesta crisi la patiran de manera greu els petits i mitjans ramaders. Sense liquiditat, sense capacitat de negociar amb les integradores i sense marge per a assumir nous costos sanitaris. Estan a un pas de ser expulsats del sistema. Si ells desapareixen, desapareix també part del teixit agrari que pot sostenir una transició justa: són els últims amb vinculació al territori, els que aposten per una gestió sostenible i són la garantia per a una diversitat productiva.
Amb la gestió d’aquesta crisi, Catalunya hauria d’apostar cap a la ruptura d’aquest monocultiu. Tant si és el del porc, el del pinso o el de la seva tecnologia. S’ha d’aconseguir que sigui l’última pesta i que els diners públics que s’hi inverteixin no tinguin com a principals beneficiaris la concentració industrial. Han d’anar en gran part cap a l’empoderament dels petits agricultors i ramaders. S’ha de garantir una producció ajustada a la capacitat ecològica, cal diversificar l’economia agrària, poder garantir preus justos i fer-ho en circuits petits. Ara mateix el sector es prepara per al pitjor, però cal revertir-ho i fer que s’aconsegueixi el millor.
