Taula de Nadal: camp minat
Passada la primera ronda dels àpats de Nadal, som moltes les famílies que ens hem reunit aquests dies en un ritual que va molt més enllà de la gastronomia. La taula es converteix en un espai on totes les edats ens retrobem, de records compartits, de diàlegs entre parentela i d’afectes que resisteixen el pas del temps. Tanmateix, des de fa alguns anys, aquest espai s’ha vist alterat per un fenomen cada vegada més habitual: l’autocensura política. Cada cop augmenta més el nombre de persones que evita, per por al conflicte, parlar de política durant les alifares nadalenques.
Aquesta nova quimera no contempla només la prudència i la bona educació. Actualment, una opinió política ja no s’interpreta com una idea, sinó com una identitat tancada. Que discrepar pot entendre’s com un atac. Que una conversa pot derivar fàcilment en un enfrontament personal. I que davant d’aquest risc, el silenci s’imposa com a mecanisme d’autoprotecció. La paradoxa és òbvia. La política, que hauria de servir per ordenar la convivència i millorar la vida col·lectiva, ha acabat convertint-se en un factor de tensió social. El que resulta preocupant no és la diversitat d’opinions en la nostra societat –o bé en el petit cercle familiar– sinó la incapacitat creixent per gestionar-la amb normalitat i respecte. Potser per això cada vegada més persones opten per parlar de temes neutres durant les festes. En moltes cases la norma és clara: millor no parlar de política a taula. Personalment, recuperar la conversa política no vol dir parlar més, sinó parlar millor. Cal rebaixar el to, assumir la complexitat i acceptar que ningú no té el monopoli de la veritat.
En definitiva, la taula de Nadal hauria de continuar sent un espai de trobada i no un camp minat. I potser el primer pas per aconseguir-ho és exigir a la política, i a aquells que hi participen, més responsabilitat, més respecte i menys soroll. Perquè si la política ens impedeix parlar entre nosaltres, el problema no és a la sobretaula, sinó en el clima que hem construït. Així doncs, pels pròxims àpats que falten no cal privar el diàleg polític a la taula, sinó reivindicar-lo com el que hauria de ser: una conversa serena entre persones que comparteixen diferents futurs, encara que entre ells es pensi diferent!
