Mercosur: un futur pragmàtic
L’acord entre la Unió Europea i Mercosur pot representar una oportunitat d’or per a determinats sectors industrials, però considero que per a Espanya –i molt especialment per a la seva agricultura i ramaderia– planteja uns riscos que no es poden ni ignorar ni maquillar. Europa ha signat un gran acord comercial, però ha obviat les seves conseqüències sobre el territori. L’explicació oficial: millor ser-hi que renunciar-hi. Ja fa uns anys que la Unió Europea presumeix de lideratge en sostenibilitat, però l’adhesió amb Mercosur ens revela una gran contradicció: la sostenibilitat és irrenunciable dins de les fronteres europees, així i tot, és negociable quan es tracta de competir fora. Una paradoxa que afecta el camp, la credibilitat institucional i la mateixa autonomia estratègica del continent. Els agricultors i ramaders espanyols produeixen sota les normatives més exigents del món: controls sanitaris estrictes, benestar animal, limitacions mediambientals, costos energètics elevats i una regulació laboral rigorosa. Tot això té un preu. Un preu que se’ls obliga a assumir mentre s’obre la porta a productes procedents de països on aquestes exigències no existeixen o són molt més laxes. No parlem de proteccionisme. Parlem d’igualtat de condicions. A aquesta incoherència se li suma un altre factor que rarament s’esmenta: el comportament del consumidor europeu. És exigent en sostenibilitat, però compra preu. I aquesta tensió entre valors i hàbits de consum també condiciona, silenciosament, les decisions polítiques i comercials.
En moltes comarques lleidatanes, el camp no és una estadística: és economia real, paisatge, identitat i futur. Cooperatives i productors locals (molts d’ells són famílies) han assumit costos i transformacions profundes amb la convicció que aquest esforç seria reconegut algun dia. I és precisament aquí on aquest acord genera una preocupació legítima i profunda. El lliure comerç només funciona quan les regles del joc són comparables. La Unió ha d’entendre que obrir mercats no pot significar tancar els ulls davant la realitat del territori. Europa necessita molt més que acords: necessita visió estratègica, valentia política i la voluntat de no deixar enrere els qui sostenen el territori. Perquè si el camp cau, no només perdem productors: perdem país.
