El meu Dani Badia
La ràdio, immaterialment parlant, sempre ha estat una companyia indispensable. La ràdio, en format físic, és un instrument que sempre ens acompanya. Per a mi, gran part de l’escolta radiofònica ha radicat en l’esport. I en aquest últim àmbit, des del 2022 tinc un gran buit per l’absència del periodista lleidatà de Catalunya Ràdio, Dani Badia. L’esport a les ones, en concret en el futbol, l’associo amb l’Antoni Laso i amb Joaquim Maria Puyal. Records de l’antiga UE Lleida i de grans gestes amb el Barça, respectivament. També ho vinculo amb José María García o bé José Ramón de la Morena, que em van acompanyar en moltes nits de transistor durant la meva adolescència. Però el rigor, la passió, la notícia contrastada i el saber fer públic d’una manera molt propera tot allò que estava vinculat en el món de l’esport local (tant si era de masses com minoritari) tenia el Dani com a altaveu. Es desvivia per anunciar fets, persones, equips, gestes... que tinguessin Lleida i el seu territori com a protagonistes. Fora de l’àmbit professional, la seva família i el Lleida (el de sempre) ocupaven la resta del seu espai. El Dani es desvivia pels seus i ho sabia tot del club de la seva vida. Aquesta saviesa ara l’encarna l’Oriol Jové, que considero que és el seu millor successor. Orgullosament m’explicava que havia pogut parlar amb tots els jugadors vius que algun dia havien vestit la samarreta de la Unió Esportiva. El Dani era una enciclopèdia i un museu ambulant. Va passar molts anys buscant tota mena de material relacionat amb el Lleida (samarretes, fotografies, arxiu sonor...) amb l’objectiu futur de crear el museu del club de la Terra Ferma. Aquest fons està salvaguardat i custodiat, però cal que tard o d’hora sigui inventariat i exposat. Ara que la Paeria disposa de gran part del material de l’antiga Unió Esportiva Lleida i de molts altres clubs, equips i esportistes locals, s’hauria d’anar més enllà amb aquest patrimoni. Cal fer un relat d’aquestes històries —d’alegries i de tristeses— que ens han acompanyat durant molts anys. Aquesta setmana la Paeria ha fet entrega de la medalla (a títol pòstum) al mèrit esportiu al Dani Badia. Un reconeixement a la seva tasca professional, al seu mestratge informatiu i a la preservació d’aquest patrimoni. Per a mi, és totalment merescut aquest homenatge, però considero que encara caldria fer un pas més...
