SEGRE
Negacionisme pur i dur

Negacionisme pur i dur - REDACCIÓ XXII

Creat:

Actualitzat:

Circula per les xarxes el tall d’una conegudíssima periodista catalana en què posa en dubte les xifres de palestins morts a la Franja de Gaza. No diré el seu nom, ara, perquè aquí l’important és el què, no el qui.. La referida fa un acudit dolent i macabre sobre el fet que la meitat dels morts siguin infants. A continuació, pel broc gros afirma que “en una guerra és impossible saber quanta gent mor al dia, però els palestins sí que ho saben”. Bé, jo puc entendre que els ambaixadors del sionisme no passin el millor moment, que ara els costi defensar les virtuts democràtiques de l’estat d’Israel mentre el seu exèrcit actua com un esquadró de la mort a Gaza. Deu pesar, suposo, que la Cort Internacional de Justícia demani protegir els palestins d’un possible genocidi. Però no és cert que no es puguin comptar les morts en un conflicte. Des del minut zero de la invasió russa d’Ucraïna, el govern de Kíiv ha fet balanç diari de les víctimes. En el cas de Gaza, les xifres de morts que proporciona Hamas són acceptades per les principals capçaleres internacionals i pels organismes de Nacions Unides. El recompte només contempla les morts registrades als hospitals. Això vol dir que la dimensió real d’aquesta operació de revenja pot ser encara més esgarrifosa. Sigui com sigui, és Israel qui veta l’accés d’observadors i de periodistes internacionals a la Franja, que podrien verificar les dades proporcionades pel govern gazià. Això ho passa per alt, la veterana escriptora (en l’ofensiva del 2014, investigadors de la Universitat de Londres van concloure que no hi havia discrepàncies amb el recompte oficial de morts). A l’hora de fer els seus acudits, la periodista també ignora que la meitat dels habitants de Gaza són menors d’edat. Molts d’ells ja han viscut en pròpia pell quatre guerres abans que l’actual. I molt menys admetrà que, en l’ocupació de Palestina, les xifres importen, i molt. Perquè aquest conflicte té molt de demogràfic, i més aviat poc de religiós. Per això, 27.000 morts en només quatre mesos és una dada que cal subratllar cada cop que es presenta l’ocasió. Tota la resta és negacionisme pur i dur. Deia Primo Levi, supervivent de l’Holocaust, que el mal no és un defecte de l’univers, sinó una falta d’empatia al cor humà. Que la crueltat no és innata, sinó apresa. Quanta raó (per cert, la periodista en qüestió es diu Pilar Rahola).

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking