SEGRE
Onomàstica

OnomàsticaSEGRE

Creat:

Actualitzat:

Per motius obvis, el 25 de juliol és dels dies assenyalats en el meu calendari. De petit, m’agradava molt que me’l felicitessin. La mare, la tieta Maria, la meva germana i les veïnes de casa em feien sentir especial en un dia que acostumava a ser radiant per imperatius del cicle solar.

La manca de referents masculins en la frase que he escrit més amunt no és un error ni un oblit. A mi sempre m’han felicitat el sant molt millor les dones que els homes. Si més no, això és el que penso als meus seixanta i pocs anys.

Deia que de petit m’agradava molt que em felicitessin el sant i de gran, també, tot i que no és el mateix. A partir d’una certa edat, res no és el mateix. Ara, la majoria de la gent que hi pensa ho fa enviant-te un whatsapp i gràcies.

No me’n queixo pas. Val més això que res i, al cap i a la fi, és el signe dels temps i jo també ho faig, en el cas que no me n’oblidi miserablement, quan felicito el dels altres. A més a més, abans era festa i vulguis que no que el dia del teu sant sigui festiu sempre ajuda que la diada sigui més lluïda.

La gent, els dies de festa, estem més predisposats a recordar-nos d’aquestes coses. Que el sant fos el patró d’Espanya no hi deu haver ajudat gens a mantenir-lo a casa nostra. Ben mirat, si tenim en compte l’ús i abús de la interpretació més patriotera i matamoros que en va fer el nacionalcatolicisme durant tants anys, era gairebé un imperatiu categòric per a un país tan primmirat i democràtic com el nostre.

Encara bo que a Lleida s’hi fan fanalets des del 1600 i una bona celebració a l’entorn del peu del romeu, però, esclar, l’acte més entranyable i festiu és la romeria dels fanalets que se celebra pròpiament la vigília del sant. Anys enrere teníem uns alcaldes molt polits com l’Antoni Siurana i l’Àngel Ros que t’enviaven una carta per correu ordinari que et feia sentir important i apreciat. Ara que l’alcalde de Lleida és el meu cap, em conformo que no em renyi per no fer prou bé la meva feina.

Ja és trist. Diguin-me poca-solta o el que se m’escaigui, però res no em cura la tristor de percebre l’imparable declivi de la meva onomàstica. De manera que, si per h o per b, ens trobem pel carrer, sisplau felicitin-me-la, que amb poca cosa em faran content.

tracking