PISA i Barça

Frustrats per un nou partit nefast del Barça, la nit de dissabte, vam decidir posar-nos irreflexivament en mans de Netflix, en el llistat de tendències del qual figurava en les primeres posicions una pel·lícula de la Julia Roberts, de qui com molts boomers en soc fan incondicional. El film s’intitula en castellà Dejar el mundo atrás i, ara ho sé, no és pas la comedieta de les que endolceixen els vespres desagradables d’hivern que nosaltres necessitàvem, sinó un thriller apocalíptic dels que et fan posar “la gallina de piel” que diria el gran Johan. Perquè vegin que no exagero, en un moment donat, Ethan Hawke, que fa de marit de la Roberts en la ficció, quan va a demanar ajut desesperat a un circumstancial veí de la seva casa de vacances, fa anar una expressió demolidora: Soc un pobre home que sense GPS ni smartphone no soc res. No ho poso entre cometes perquè potser la frase no és literal, però és el que ve a dir l’home quan vol ajudar el seu fill malalt perquè la cosa va, sense fer spoiler, d’un ciberatac massiu que deixa sense internet, GPS ni televisió els soferts habitants d’un poble coster i, pel que sembla, tots els EUA. Ja poden imaginar-se el seguit de desgràcies i greus inconvenients que pateix tot l’elenc en el decurs de la trama. La cosa és que, per si faltava res, les dues hores i vint-i-un minuts que dura el film m’han dut de ple al debat que la debacle que anuncia l’informe PISA d’enguany ha suscitat en el sistema educatiu i el subsegüent canvi d’actitud davant l’ús dels mòbils a les aules per part de les administracions educatives. Sembla que s’imposaran mesures restrictives, tot i que ningú no sembla preguntar-se per què s’ha trigat tant a implementar-les. A mi em sembla que fa temps que ens hem instal·lat en una mena de moral fashion en la qual l’important és ser feliç i no generar frustracions entre la canalla i que això ens ha dut a rebaixar els nivells d’exigència en tots els àmbits, també a les llars i ara que ens adonem del mal generat ens hem quedat estupefactes i sense pràctica capacitat de reacció. Només sabem que ho tenim magre amb la canalla, en general, i a les escoles, en particular. Ara que, si em permeten la frivolitat, això del Barça encara té més mal arreglo.