L’amor que mai diu prou

Amb els temes profunds és impossible no ser superficial. De tot el que es pot parlar se n’ha de parlar d’una manera senzilla i clara, i de tot el que no es pot parlar se n’ha de parlar com ho fa una nena amb la seva nina, sabent que no l’entén però fent veure que no ho sap. La responsabilitat que tenim és extrema. Els morts parlen per la nostra boca. Fins i tot si no creiem en Déu només sabem viure com si creguéssim en Déu, perquè el desig i l’esperança de Déu ja són Déu. Creiem en l’eternitat per la senzilla raó que existeixen els instants eterns. No hi ha cap diferència entre creure i viure. El coratge és el cor de l’ànima. Aspirem a comportar-nos amb l’atreviment que va tenir Cézanne el dia que es va proposar enlluernar París amb una poma. Ens fa ràbia que menjar un gelat no sigui pecat perquè ens encanta l’halo del que està prohibit ja des dels nostres avantpassats comuns, Adam i Eva. Ningú no serà feliç al cel si no ho ha estat a la Terra. Cal estimar el risc del dubte. No hi ha bo sense dolent; no hi ha dolent sense bo. Si saps clarament què vols és que no saps què vols. Una vida sense lligams generacionals és una vida low cost. Fer arrels és la primera necessitat de l’ànima, i el seu propòsit, aconseguir que el que vol per a tota la humanitat sigui possible almenys en uns quants metres a la rodona. El nen sap tot el que ha de saber però només quan arriba a vell sap que ho sabia. Sempre hi ha una raó, com a mínim una, perquè qualsevol persona, i qualsevol vol dir qualsevol, sigui superior a qualsevol persona, i qualsevol vol dir qualsevol. A la nit, quan els carrers comencen a buidar-se de gent i a omplir-se de melancolia, juguem a matar el minotaure de l’absurd que mira d’envestir-nos a la primera que pot, i quan arribem a casa només ens acompanya la lluna. No es pot decapitar els reis de l’esperit. Shakespeare li ho va dir a Horaci: hi ha moltes més coses entre el cel i la Terra de les que imagina la teva filosofia. Hi ha l’amor que mai diu prou i és a això al que aspirem mentre busquem la convivència perfecta, quan els teus silencis són pauses musicals. L’última dona de la teva vida és la primera dona de la teva vida. Cap existència està completa sense un amor no correspost.