També la veritat s’inventa
DÉU VA crear primer el cel, després l’infern, els va barrejar amb una coctelera i va sortir el món. A ell li hauria agradat més crear una cançó, però això no és a l’abast de qualsevol. Quan sona una cançó només sentim una de cada tres o quatre paraules. La resta les imaginem ajudats per la música. Per això les cançons no funcionen quan musiquen poemes, perquè els sobren la profunditat i els matisos, i només funcionen amb paraules fortes com lluna i mar i amor i mort. Són les paraules que murmura l’aigua d’una font quan seiem al banc d’una plaça solitària mentre no passa res ni ningú a excepció del temps i juguem a entretenir la malenconia. Sense una mica d’avorriment és impossible gaudir de la vida. Enyorem amors que no hem tingut. El millor de les nostres vides no ha passat mai perquè també la veritat s’inventa. La paraula només frega la realitat, la intueix, la imagina, dibuixa l’existència feta arrel i l’arrel feta consciència i la consciència feta fragilitat i la fragilitat feta àmima i l’ànima feta arrel. El món és ple d’esquerdes –la ment, el llenguatge– per on fugen els ocells on busquem la bellesa, però aquestes esquerdes ens permeten veure’ls mentre s’allunyen de nosaltres. Quantes persones fugen de les altres perquè no es veuen a elles mateixes! Les idees s’han de caçar al vol i no s’han de tancar en la gàbia del raonament. Al diable li agrada raonar i Déu se’n riu. Quan érem joves estàvem més vius perquè no hi havia espai per al passat i tot era futur, astorament i meravella. El passat només importa si és present. Tenim els records que ens salten de cop inesperadament com un regal, i que són com tornar a trobar un objecte perdut que en el retrobament brilla més que quan el teníem perquè llavors no ens n’adonàvem. No hi ha res més difícil de veure que el que veiem cada dia. Mentre perdem cabell però no capacitat de meravellar-nos, no tot està perdut. A les històries d’amor els convé una mica d’exageració. Només existeixen els llocs en els quals hem estat feliços o infeliços, i ens agrada tornar-hi de tant en tant a emborratxar-nos de malenconia. Els amors impossibles són els únics que mai no deceben. El nostre cor truca sense parar, però l’obrim tan poques vegades!
