Sense tancar mai

S’ha fet públic que el Servei d’Urgències ha estat el primer de l’ICS i el 2n de Catalunya a ser acreditat. És una fita important, un pas endavant en un camí gens fàcil. L’auditoria de la Sindicatura de Comptes va posar en relleu mancances estructurals i de funcionament que estem corregint. Quan es comparteixen notícies de l’hospital a les xarxes socials, llegeixo els comentaris per veure què en pensen els ciutadans. Aquesta vegada també ho he fet, i molts mostraven rebuig o fins i tot insinuaven que es tractava d’una innocentada. No acostumo a fer cas dels comentaris anònims, però voldria explicar breument per què aquesta acreditació és important i motiu d’orgull per a Lleida. És cert que algunes persones han tingut una mala experiència al nostre servei. Ho lamento profundament. També els animo a fer-nos arribar propostes i queixes. Les llegeixo i contesto totes. Algunes han ajudat a millorar circuits i prestacions, perquè ningú millor que un pacient pot dir què espera quan arriba a Urgències. I quan no ho fem bé, intentem corregir allò on hem fallat. Però la realitat és que en els darrers 11 anys les visites a Urgències han augmentat un 46%. De debò creuen que la població del nostre territori ha crescut un 46%? No. I en aquest augment hi ha més fragilitat, més complexitat clínica i social, però menys mortalitat, especialment en les patologies més greus. Per això hi som. I també menys temps d’espera, tot i que encara hauria de ser menor. Hi treballem. I què s’avaluava ara? Doncs si l’assistència que prestem al nostre servei és segura i de qualitat. I els lleidatans poden estar segurs que ho és. Perquè el nostre Servei va molt més enllà dels boxs i la sala d’espera. El conformen més de 250 professionals: infermeres, metges, auxiliars, zeladors, treballadors socials… i també personal d’administració, informació, manteniment i neteja. Tots fan possible que aquest servei, que no tanca mai i atén igual un dimarts al matí que un divendres d’agost a la matinada, funcioni amb normalitat i qualitat. Queda molt per fer, però res passa perquè sí. Aquest reconeixement l’hem assolit gràcies a un equip humà brutal, que, sense tenir les millors condicions, ha estat reconegut per la seva tasca excel·lent. Enhorabona, equip!