Anuncis de Nadal

Demà és la nit de Nadal. Així que aprofito aquestes línies per desitjar-los un bon Nadal i que gaudeixin d’aquests dies amb els seus, o amb qui vostès vulguin. Per aquestes dates, els anuncis també fan festa major. Alguns han marcat generacions senceres: Las muñecas de Famosa se dirigen al portal, el mític “Hola, soy Edu, Feliz Navidad”, o les bombolles de Freixenet. Potser avui, amb tantes opcions i pantalles, ja no esperem “el primer i l’últim anunci de l’any” amb la mateixa solemnitat. Però la publicitat nadalenca continua sent un termòmetre del que som i del que ens passa. Aquest any jo en destacaria tres, perquè tenen un significat especialment bonic. I, en el fons, comparteixen el mateix fil conductor. Ja saben que res passa perquè sí. El primer que destaco, i perquè és el que està més relacionat amb aquesta columna, és el de Campofrío. Aquest anunci posa el focus en una mena de pandèmia silenciosa: la polarització. Ens recorda que en una societat com la nostra l’empatia no és un luxe, sinó una necessitat bàsica per conviure. El segon és el de Movistar, que ens parla de memòria: gràcies al mòbil podem recuperar missatges i vídeos d’aquells que, malauradament, ja no seuran a taula aquest Nadal. I, sense substituir-los, tenir-los una mica presents. El tercer és el d’Iberia: davant els plors d’un nadó en un vol, la seva germana demana paciència als passatgers. Aquell nen, diu, és el regal que esperen els avis, a qui fa temps que no veuen perquè viuen lluny. En tots tres anuncis hi ha dues constants. La primera són els mòbils, convertits en un centre de gravetat de la vida quotidiana: per opinar, per gravar, per recordar, per sostenir vincles. La segona és una crida, explícita o implícita, a recuperar l’empatia: posar-se al lloc de l’altre. Respectar i entendre qui tens al davant; recordar que aquests dies de retrobament són difícils per a molts; i assumir que, per més que molesti, un nen no plora per espatllar un viatge, sinó per por, cansament o gana. Com he dit altres vegades, som empàtics per naturalesa. I si hi ha un missatge que val la pena recuperar per Nadal, és aquest: preocupar-nos per l’altre, encara que sigui una mica, perquè potser això és el que ens retorna l’essència del que som. Bon Nadal!