Dejuni de paraules

Venim d’una setmana intensa: després d’una vaga de docents, hem viscut la paralització del país per un episodi climatològic i hem acabat celebrant Carnestoltes. I, gairebé sense adonar-nos-en –demà, Dimecres de Cendra–, comencem la Quaresma. En un temps en què, molts cops, el peix fresc és més car que la carn, cal destacar el missatge que ha publicat el papa Lleó XIV sobre el dejuni. Més enllà del dejuni alimentari, que no tothom pot fer, ens proposa un dejuni més difícil i més urgent: deixar d’utilitzar paraules que fereixen, practicar l’escolta activa, ser amables i cuidar els altres. Res passa perquè sí, i aquest missatge arriba en un moment clau. Perquè el Bisbe de Roma insisteix, sobretot, a escoltar: escoltar els pobres, els vulnerables, els qui queden al marge. Com aquelles persones que a Badalona han viscut més de 5 setmanes sota un pont. O, a Lleida, les que dormen al ras, les que no encaixen en cap estadística i que en la seva tortuosa perspectiva vital es podrien beneficiar d’un equipament com el Hub Cívic de Balàfia. Projectes com aquest haurien de generar un debat serè, sense alarmisme. Perquè ja s’ha demostrat que aquests equipaments, amb bon suport de professionals, poden disminuir el sensellarisme i l’exclusió social. Ja sabem que els cataclismes que fan més mal són uns altres: els cataclismes climàtics que ja vivim i que alguns encara neguen, o les fractures socials que preferim no mirar de cara. Perquè com deia l’Àgora de Treball Social, el problema no és l’Alberg. Incentivar la por només condueix al rebuig i l’enfrontament. Una societat moderna ha de gestionar la pobresa amb rigor, valentia i humilitat. Fins i tot el Papa ho posa al centre. Ahir va fer 90 anys que el Front Popular va guanyar les eleccions del 1936. Sorgeixen algunes veus que reclamen una iniciativa similar. La història no es repeteix igual, però rima: quan la tensió social creix, l’agressivitat verbal i la deshumanització acostumen a ser el primer símptoma. I potser, si comencem el dejuni per aquí –pel llenguatge–, encara som a temps de canviar alguna cosa. Si no estarem condemnats a repetir el que ens recordava Muñoz Molina, les forces d’esquerres només es posen d’acord a l’oposició, a la presó o a l’exili. I a vegades ni així.