A qui trucar

Tal dia com avui de fa 150 anys, Alexander Graham Bell va fer la primera trucada telefònica al seu assistent. És conegut que li va dir: “Watson, vingui cap aquí, que el vull veure”. Bell es va sorprendre quan el va veure aparèixer, perquè l’havia sentit a través d’aquell nou invent que posteriorment coneixeríem amb el nom de telèfon. Poc es devia imaginar l’inventor que aquella primera trucada canviaria la història de la comunicació. I ara, un cop ha acabat el Mobile, ja gairebé no queden telèfons que només facin la funció principal per a la qual es van crear: parlar per telèfon. Però, com que res passa perquè sí, si hi ha algú a qui podies trucar quan tenies qualsevol assumpte, i que gairebé sempre tenia la solució, és en Joan Martí. L’Hospital Arnau de Vilanova és una de les institucions més grans de la ciutat. Cada dia hi treballen desenes de persones amb un objectiu comú: millorar la salut de la gent. Però, més enllà dels professionals d’assistència directa –infermeres, metges o TCAI–, hi ha un grup molt nombrós de persones que permeten que l’hospital funcioni cada dia. Que tot estigui net, que els professionals tinguin les bates a punt, que hi hagi menús adaptats a totes les necessitats dietètiques possibles o que l’hospital sigui un lloc segur i vigilat. Organitzar i liderar aquest “exèrcit” de treballadors no assistencials no és fàcil, i moltes vegades és una feina poc visible i poc agraïda. Però aquesta és la tasca que ha fet, durant més de 25 anys, en Joan. Sempre amb un somriure, trobava una solució a qualsevol problema. I, si no la tenia, sabia qui ens podia ajudar a trobar-la. No buscava excuses. Sempre disposat a facilitar el confort dels pacients i també dels professionals. Ara li toca gaudir d’una merescuda jubilació, i nosaltres, el servei que mai dorm, el trobarem a faltar. Ell, reconeixent la singularitat del nostre servei, va ser també un dels artífexs que els professionals d’Urgències portéssim el característic pijama de color bordeus, que ja s’ha convertit en una petita marca pròpia. Des d’aquestes línies aprofito per desitjar-li el millor, donar-li les gràcies en nom de tots els companys i esperar que, a partir d’ara, pugui utilitzar el telèfon sobretot per guardar i mirar fotografies.