Ja hi tornem a ser
Aquests dies hem vist com la repatriació dels viatgers del MV Hondius feia reviure, inevitablement, algunes imatges d’aquelles setmanes prèvies al fatídic març del 2020. Fins i tot el director general de l’OMS ha vingut a Canàries per a fer seguiment del desplegament internacional en què han participat 23 països. Però sempre hi ha qui està disposat a generar alarma. La por fa clics, mou titulars i emplena minuts de pantalla. No aprenem. En comptes de valorar que l’OMS hagi confiat en el nostre sistema sanitari per organitzar aquesta resposta, alguns han preferit alimentar el soroll. Alguns s’han arribat a inventar que els rosegadors del vaixell podrien saltar al mar i anar nedant fins a les costes de Tenerife. El problema és quan aquestes declaracions no venen d’un usuari anònim, sinó d’un representant públic, algú que hauria de generar confiança i responsabilitat. Però al final aconsegueixen l’efecte contrari. Però com que res passa perquè sí, aquesta alerta sanitària ha coincidit amb el Dia Mundial de les Infermeres. Les professionals que, probablement, millor saben generar confiança quan tot al voltant sembla incert. Aquests dies he vist a les xarxes com inevitablement moltes recordaven el que es va viure durant la pandèmia de la COVID. Com van estar a primera línia. 6 anys després l’impacte en el benestar de les infermeres encara no s’ha esborrat del tot. Que ràpid es va oblidar aquella entrega. Aleshores van ser imprescindibles. I cada cop ho són més. Cap sistema sanitari funciona sense infermeres fortes, reconegudes i empoderades. Encara hi ha qui no entén que l’èxit del sistema no depèn de defensar parcel·les professionals, sinó de treballar millor en equip. Però generalment aquells que neguen aquesta evidència i els nous temps són els mateixos que defensen l’immobilisme. La resistència a canviar i mantenir una visió tancada i excloent. Però els nous temps ja són aquí. De la mateixa manera que aquesta emergència acabarà sent recordada com un exemple de coordinació internacional també arribarà el dia en què la infermeria ocuparà plenament el lloc que li correspon al nostre país. Perquè quan el risc no es veu, quan la por creix i la gent necessita confiar en algú, sovint són elles les primeres que hi són.
