Investigar també és cuidar
Aquests dies són molts els estudiants que defensaran la seva tesi doctoral. La defensa és la culminació d’un treball que sovint ha estat llarg i exigent. I en l’àmbit de la salut, moltes vegades, aquest esforç es fa en paral·lel a l’activitat assistencial, a les guàrdies i a la pressió del dia a dia. Per això acabar una tesi doctoral és una fita molt important. Avui la Sílvia Gros, infermera referent del Servei d’Urgències, defensarà la seva tesi doctoral i posarà punt final a un procés que parla d’esforç i compromís amb el coneixement. Un exemple més del canvi profund que està vivint la professió infermera. Jo vaig defensar la meva tesi doctoral un llunyà 2015. Vaig tenir la sort de comptar amb dos grans directors, en Jorge Soler i la Montserrat Esquerda. I, de fet, vaig gaudir molt fent una tesi que mostrava la importància de l’empatia en la relació assistencial entre els professionals i els pacients. Però no vaig tenir la mateixa sort el dia de la defensa. Aquell dia, una membre del tribunal, que prèviament no havia fet cap correcció ni esmena al treball, va optar per qüestionar-lo amb una duresa que fins i tot em va provocar un síncope. Després es va disculpar, explicant que havia tingut un mal dia i que lamentava el que havia passat. Però aquell moment, que podia haver quedat només com una ferida, amb el temps es va convertir en un aprenentatge. Res passa perquè si. I aquella experiència em va animar a continuar investigant. D’aquella recerca en van sortir 8 articles científics. I, sobretot, em va ensenyar una cosa que intento recordar cada cop que formo part d’un tribunal de tesi: la persona que defensa ha de poder gaudir del moment. Ha de poder lluir la feina feta davant dels seus. El rigor acadèmic no està renyit amb el respecte, ni l’exigència amb la generositat. Tot és coneixement. També allò que aprenem dels moments difícils. Encara queda molt camí per valorar com cal el coneixement que neix de la pràctica clínica, de les infermeres, dels metges i de tots els professionals que, després d’un torn llarg, encara troben forces per preguntar-se com podem fer millor les coses. Avui, la defensa de la tesi de la Sílvia ens recorda precisament això: que investigar també és una manera de cuidar.
