Dotze cites, zero sorpreses
L’última crítica de l’any està dedicada als amants de la comèdia romàntica nadalenca, més concretament d’aquelles produccions emmarcades en el conegut com a model Hallmark –fórmula de creació de contingut familiar, reconfortant i emocionalment ressonant atribuïda a Hallmark Channel, enfocant-se en tòpics com els valors tradicionals, l’amor i la comunitat–. Entre molts altres exemples, a l’esmentat model es troben títols com Una Navidad en Biltmore (2023), La clase de Santa (2024) i Nueve vidas en Navidad (2014). El problema de Doce citas antes de Navidad no és haver estat confeccionada segons aquestes directrius, sinó no haver sabut innovar al més mínim respecte a la resta d’obres del gènere. El guió, adaptació del best-seller homònim escrit per Jenny Bayliss, gira entorn de Kate (Mae Whitman), una jove dissenyadora d’estampats tèxtils amb una rutinària vida al pintoresc poble anglès de Blexford, abocada a més gairebé del tot a la cura del seu pare Mac (Nathaniel Parker). Decidida a treure-la d’aquesta letargia, la seua millor amiga Laura (Lucy Eaton) la inscriu d’amagat a Les 12 cites de Nadal, un programa local que organitza una dotzena de trobades romàntiques temàtiques –des de balls d’època fins a sessions de patinatge sobre gel– amb l’objectiu de trobar parella abans de les festes. Com no podia ser d’una altra manera, a la trama coral acaben sumant-se el millor amic de tota la vida de la protagonista, Callum (Julian Morris); la mare que torna a casa per Nadal, Delilah (Mary McDonnell); i la viuda del poble que comença a obrir el seu cercle social, Evelyn (Jane Seymour).
doce CITas antes DE...
Sense entrar en més detalls per no rebentar la trama, encara que aquesta sigui més que predictible, la cinta de sis episodis aprofundeix de forma molt explícita en temes recurrents com les segones oportunitats, l’autenticitat davant de la mentida i la necessitat d’atrevir-nos a sentir. La treballada ambientació nadalenca i la brillant interpretació de Whitman, que actua com a ancoratge emocional de tota la història, es contraposen a les cites reduïdes a la caricatura i a l’escassa explotació dels personatges secundaris. El típic producte d’aquestes dates, en definitiva, que serveix més com a entreteniment lleuger i amable que no com a narració innovadora –i molt menys inoblidable–, a cavall del plaer culpable i la saturació del subgènere.
Netflix ha publicat les primeres imatges de la pel·lícula Peaky Blinders: El hombre inmortal, l’estrena de la qual serà el 6 de març del 2026 en un limitat nombre de cines durant dos setmanes per passar després a la plataforma a nivell global. Ambientada el 1940, la trama segueix la tornada de Tommy Shelby (Cillian Murphy) a Birmingham després de vuit anys retirat de la vida criminal i autoexiliat. Del repartiment original tornen també Sophie Rundle, Stephen Graham, Ned Dennehy, Packy Lee i Ian Peck.
Segons una exlusiva de Deadline, Johan Renck (Chernobyl) serà l’encarregat de dirigir la sèrie d’acció real Assasin’s Creed de Netflix. Basada en la saga de videojocs homònima, la trama segueix la guerra entre Assassins i Templers. L’elenc principal està compost per Toby Wallace (Euphoria), Lola Petticrew (No digas nada) i Zachary Hart (Slow Horses).
Basada en el còmic homònim de Jeremy Haun i Jason A. Hurley, el 22 de gener arribarà The Beauty a Disney+. De la mà del productor Ryan Murphy (American Horror Story) i protagonitzada per Evan Peters, Rebecca Hall i Ashton Kutcher, la història segueix la investigació de la mort de diversos supermodels per una misteriosa malaltia de transmissió sexual.
