Club de lectura
Avui els cafès són amb gel. La calor es nota cada dia més i cada dia més, també, preferim que les begudes ens refresquin. Ens trobem amb les amigues, en una cafeteria del barri de Pardinyes, a Lleida. Encara no ha arribat la calor extrema de l’estiu i, així i tot, ens asseiem a l’ombra d’una terrassa agraint l’aire que de tant en tant ens acarona.
La Rita és la primera a parlar, ens explica ben amoïnada que aquesta setmana ha estat la darrera trobada del Club de Lectura al qual està inscrita, que fins al setembre no es tornaran a trobar, i que ja ho enyora.
La Carme, representant de l’esperit de contradicció del grup, respon: “Doncs jo crec que és una moda i que com tota moda tard o d’hora s’acabarà.”
La Berta s’afegeix a la conversa: “Potser és una moda, però a mi els clubs de lectura em recorden Les Salonnières. Aquelles dones del s. XVII i XVIII que, a París, rebien a casa seva convidats escollits meticulosament, la flor i nata del pensament i les arts del moment. Homes i dones que es trobaven amb regularitat. Aristocràcia i lletraferits, debatien idees de tota mena, filosofia, història, art, literatura... Per a les dones estudiar estava vetat i tenir un saló era la manera d’accedir al coneixement. Els salons van arribar a ser nombrosos, sobretot a París, i d’una importància cabdal. Si Madame de Rambouillet al s. XVII, rebia al seu saló escriptors i poetes com La Rochefoucauld, Madame de Sévigné o Malherbe. Un segle més tard, al saló de Madame de Geoffrin es reunirien filòsofs com Diderot, Voltaire o d’Alembert.
Aleshores, el paper de les dones va ser primordial, igual que ho és ara en els clubs de lectura ja que els integrants d’aquests grups som majoritàriament dones. Moltes universitàries que, sota la direcció d’un coordinador o coordinadora, llegim un llibre que debatrem en la següent trobada. Crec que un club de lectura és un lloc de relació social on a partir de la lectura d’un llibre es produeix un intercanvi d’idees, opinions i vivències, que evidencien diferents sensibilitats i percepcions i, fins i tot, on s’exposen punts de vista controvertits sobre uns mateixos fets.”
La Carme, com sempre, no se’n pot estar: “Així, sou majoritàriament dones. I, els homes, on són?”.
L’Emi, amb el seu pragmatisme habitual, tanca el tema: “Ves a saber.”
