Mentiders

Les amigues es reuneixen, en una de les cafeteries de l’avinguda Prat de la Riba, a Lleida. Cada setmana varien el lloc de trobada. Fan bona la dita que diu que canviar no fa polls. El mes de juliol ha estat més que agradable. Les temperatures han estat força suportables. La cremor ha donat una treva. No crec que l’agost sigui tan benigne.

La Carme inicia la conversa: “Vau veure la dimissió de la Noelia Núñez, per haver mentit en el currículum?”

La Roser exclama: “No! Ni somiar-ho. Si hem de parlar de política, m’aixeco i me’n vaig. No penso perdre ni un sol segon amb aquesta patuleia.”

La Carme no desisteix: “Aquesta patuleia, com els anomenes tu, són els que dirigeixen el país i de retruc a tots nosaltres.”

La Berta posa pau: “Jo crec que en aquest cas, més que de política, podem parlar de mentides que poden afectar més d’un. Segons els diferents currículums d’aquesta noia, havia estudiat Dret, el doble grau de Dret i Ciències Jurídiques de les administracions públiques i, també, és clar, Filologia Anglesa. Riu-te dels peixos de colors!

Vaig veure bocins d’entrevistes que li havien fet i, quan li preguntaven pels seus estudis, ella explicava com n’era, de empollona. Que no només havia estudiat tres carreres treballant sinó que també feia teatre, parlava anglès, francès i una mica d’italià, i encara li quedava temps per a dur a terme altres activitats. Ho justificava dient: “Yo soy de esas a las que les gusta estudiar. La organización es la clave de todo. Si quieres, tienes tiempo para todo”. Escoltar això, a més d’un jove li podia semblar que era un veritable estúpid per no haver aconseguit ni la meitat del que aquesta noia havia assolit. I, ara, resulta que, per no tenir, no té acabat ni un curs de macramé. El més greu de tot plegat és que no és pas l’única. Cada dia que passa ens assabentem de nous farsaires. El més gros és que per ser polític del nivell que sigui, no s’exigeix cap mena de titulació. Aleshores, per què volen donar garsa per perdiu? No s’adonen que això els perjudica a tots?”.

L’Emi, en veure la cara de prunes agres de la Roser, resol: “És bastant més agradable parlar de vacances, viatges, platja i muntanya que no pas de tot allò que envolta la política. Però tampoc no podem pas obviar que per als grecs els apolítics eren els idiotes.”