Caça major
La Carme arriba amb retard a la trobada amb les amigues. A mesura que s’apropa a la taula on es troben, davant de cafès fumejant i pastissos de tota mena, escolta la Berta parlant indignada. Ella, que sempre és tan equànime i mesurada, avui està alterada. A la Carme li arriben les paraules de l’amiga quan diu: “És que no ho puc entendre. Anar a l’altra punta de món. Fer milers de quilòmetres. Gastar-se quantitats ingents de diners per anar a matar uns animals que ni els van ni els venen no m’entra al cap. El rinoceront blanc del Nord i el tigre de Java, entre altres, ja s’han extingit. Es veu que les banyes i la pell d’aquestes bèsties eren molt preuades...”
La Carme, mentre seu, interromp l’amiga. “Si això t’indigna espera a llegir la notícia publicada en diferents mitjans de comunicació, segons la qual la Fiscalia de Milà ha obert una investigació per esbrinar què va passar durant el setge de Sarajevo. Un setge que es va perllongar des del 1992 fins a inicis de 1996. Un periodista italià, arran d’unes investigacions que realitzava per a un llibre, ha estat qui ha obert el sac dels trons. Sembla que si durant la setmana desenes d’italians eren responsables pares de família, que disposaven d’un elevat estatus social i d’unes professions més que lucratives, els caps de setmana es desplaçaven, des de la nit de divendres fins diumenge, de Trieste a Sarajevo per disparar a civils. Tot plegat organitzat i controlat per les milícies serbobosnianes en una mena de safaris humans. Si això ja posa els pèls de punta, el que acaba d’esgarrifar és com es valoraven les tarifes. D’acord amb la informació publicada, els preus oscil·laven entre 80.000 i 100.000 euros. El valor era diferent depenent de l’objectiu. Es diferenciava un home, una dona, una dona embarassada o un nen. El més car era matar una criatura. Per ara, la investigació se centra en els italians, malgrat que sembla que n’hi ha d’altres procedències, alemanys, francesos, canadencs, russos...”
Mentre la Carme parla, les amigues no baden boca. Serà l’Emi la que interromprà el silenci per donar el seu parer: “Aquesta mena de comportaments em fa pensar que malgrat els elevats estudis, ingressos i modus vivendi, encara hi ha qui segueix, com quan s’habitava en coves, essent uns veritables troglodites.”
