Propòsits

Les amigues es tornen a trobar, després d’uns dies de festa curulls de dinars, sopars i xerinola que semblaven inacabables. Tot té una fi, però. De fet, més d’una ja tenia ganes que s’acabés tant desori. Han tornat a la rutina i amb ella a les seves trobades habituals. La rutina pot semblar avorrida, però dona seguretat. I, encara que faci un fred que pela, asseure’s al voltant d’una taula totes plegades, xerrar pels descosits, amb una tassa de cafè o xocolata ben calenta, és molt més que agradable.

L’Emi, que habitualment tanca les discussions, avui enceta la conversa. “L’any passat per aquestes dates vaig dir que aixecaria acta de tots els vostres propòsits, per veure quin d’ells arribava a bon port. La veritat és que m’heu deixat ben parada. No pensava pas que n’acomplíssiu cap.

La Júlia volia fer règim per eliminar els gomàtics de la cintura. I no només ha acabat amb els Michelins sinó que també ha aconseguit la silueta que va perdre als volts de la quarantena. A la Carme, que volia anar al gimnàs per perdre les ales de muricec dels braços, aquest estiu la vaig veure a la piscina i ni rastre d’aquestes ales empipadores, ni penjolls de pell de cap mena. El gimnàs li ha retornat gran part dels músculs perduts.

La Dolors volia fer la volta al món. No l’ha feta, però ha viatjat a llocs tan dispars com el Canadà, Brasil, Austràlia, el Marroc, Egipte i Noruega. La Berta pretenia llegir cent llibres. Per donar fe que ho feia, cada cop que en començava un, ens enviava la fotografia de la coberta. Els he comptat. Tot i que vaig estar mirant el nombre de pàgines de cadascun i tan sols un passava de les dues-centes, la resta no arribava a les cent cinquanta. Amb pocs o molts fulls, ho ha fet. Per a ser exactes, ha llegit cent tres llibres.

No sé si la Maite ha aconseguit estalviar. Però sí que sé que la Rebeca volia aprendre japonès i al cap de res, a l’adonar-se de la dificultat el va canviar per l’italià. En poc temps d’estudi, ja es defensa en la llengua de Roma. Amb la qual cosa hem pogut comprovar que rectificar és de savis.

En vista del vostre èxit, enguany, jo també m’he afegit a les que a principis d’any us proposeu una fita. Vull escriure un setmanari on deixar palès les nostres trobades. A veure si ho aconsegueixo. Aquest cop, l’acta l’aixequeu vosaltres”.